Anna Viñas, Queralt Sala i Martina Fernández
Aquest mes de maig de 2022, els alumnes de la promoció del 2004 es graduen i acaben el batxillerat. Pels alumnes això significa un canvi molt gran, ja que l’any que ve molts marxaran fora de la seva ciutat o poble residencial on s’hi han passat tota la vida per anar-se’n a viure a grans ciutats, com Barcelona, per estudiar a la universitat. A més a més, molts passaran a viure sols o amb amics i, per tant, també experimentaran la vida d’estudiant i hauran d’aprendre a espavilar-se sense els familiars més propers. És evident, que és un moment molt important de la seva vida, ja que estan a punt de començar l’etapa adulta en el seu punt àlgid de la vida.
Aquesta setmana s’han entrevistat quatre alumnes de 2n de batxillerat, la Jana Molera, en Jordi Riera, en Martí Balcells i l’Anna Parramon, que porten tota la vida estudiant a l’escola per esbrinar realment com se senten en aquest mes tan emotiu i també, de pas, se’ls hi ha preguntat sobre el seu pas a l’escola Sant Miquel, on han passat la meitat del seu dia a dia durant els últims quinze anys de la seva vida.
Com recordes el teu recorregut per la primària?
Jana Molera: El meu recorregut per la primària el recordo força dur pel que fa a la feina i els deures de l’escola. Tot i això, també ho recordo com a una etapa molt creativa on, a part de treballar, també fèiem moltes activitats creatives i artístiques i molts esdeveniments, com obres de teatre o recitals de poesia.
Jordi Riera: El meu recorregut per la primària el recordo amb molta felicitat, ja que et llevaves amb ganes d’anar a l’escola perquè sabies que l’única cosa que anaves a fer era estar amb els teus amics i passar-t’ho bé. La feina escolar quedava en segon pla, perquè es prioritzava molt més les activitats extraescolars i el desenvolupament personal.
Martí Balcells: El meu recorregut per la primària el recordo com una etapa molt feliç de la meva vida, ja que estava molt a gust amb els companys de classe i els tutors que vaig tenir. Sobretot recordo aquells moments al patí, excursions… que són moments que més endavant te’n recordes amb molta il·lusió.
Anna Parramon: Jo tinc un molt bon record de la primària, perquè és on fas els primers amics, però que t’emportes per tota la vida. Tots els aprenentatges van ser molt dinàmics, però els records que realment et quedes són les excursions, colònies…
Com descriuries el teu recorregut per l’ESO?
Jana Molera: Ho descriuria com una etapa més dolenta en comparació amb la primària, ja que realment no era dur quant al contingut escolar, però sí que personalment i socialment no va ser una etapa fàcil, perquè és una època que tothom està canviant molt i la gent s’està creant com a persona, això provoca que molta gent es quedi sola o necessiti un temps per ella, i, per tant, ho recordo dur pel que fa a les amistats.
Jordi Riera: De l’etapa de l’ESO també m’emporto un gran record, ja que tot i que va ser el moment en el qual vaig veure que potser m’havia de posar les piles en el tema dels estudis, va ser una època que vam formar un grup d’amics on hi estava molt còmode i, per tant, venia a l’escola motivat perquè s’havia que m’ho passaria molt bé de totes les maneres.
Martí Balcells: L’ESO va ser un gran canvi en la meva vida, sobretot en l’àmbit acadèmic, ja que canviaven moltes coses del sistema, com per exemple, tenir un professor per a cada matèria, així i tot, em vaig acabar acostumant força ràpidament. En l’àmbit social també em va generar un canvi perquè en canviar de classes et separes de gent amb qui havies anat tot la vida.
Anna Parramon: El meu recorregut per l’ESO no ha estat difícil, no he tingut dificultat en els estudis i, per tant, han set uns anys on he pogut gaudir amb amics i gent de la classe. Tot i això, vaig notar una gran diferència en comparació a la primària, no pel tema dels estudis, però sí que hi ha canvi perquè passes de ser els grans de l’escola als més petits.
Com va ser el teu canvi d l’ESO al batxillerat? Com vas enfrontar l’arribada de tanta gent nova?
Jana Molera: El meu canvi de 4t d’ESO a batxillerat va ser especialment dur perquè vam tornar després del confinament, després de no haver fet gairebé res durant mesos, i, per tant, a la que vam començar el batxillerat a mi personalment em va anar fatal, la preavaluació vaig suspendre molts exàmens. A partir del segon trimestre ja vaig començar a agafar el ritme i va estar. Pel que fa a la gent nova, no ho vaig notar molt, ja que la majoria de gent va entrar al batxillerat internacional o el científic, l’única cosa és, que sí que va haver-hi molta gent que havia marxat de l’escola per anar a fer mòduls o a treballar.
Jordi Riera: El meu canvi de l’ESO no diré que va ser fàcil, però tampoc va ser extremadament difícil, és a dir, el meu mètode de treball va haver de canviar, ja que l’exigència va augmentar, però, el simple fet d’organitzar-me va fer que no em resultes molt difícil. Parlant de l’arribada de nova gent, a molts ja els coneixia i, per tant, no va resultar complicat, i la gent que no coneixia hi he acabat tenint una gran relació.
Martí Balcells: En el canvi de l’ESO al batxillerat l’únic canvi que vaig trobar va ser en els estudis, ja que es necessita més temps i constància a l’hora de treballar, però amb els companys o la gent nova, no va canviar res, pel fet que a principi de l’ESO també va venir gent nova i ja estàvem acostumats.
Anna Parramon: El meu canvi de l’ESO a batxillerat va ser un canvi més important que el que vaig tenir de la primària a l’ESO, ja que en el meu cas vaig optar per fer el batxillerat internacional, i érem una classe molt més petita on molts venien de fora. Al principi era estrany, perquè passes d’anar amb els teus amics de sempre per anar amb gent nova de diferents escoles, tot i així, va anar bé perquè vaig veure que era una oportunitat per conèixer gent.
Quin curs és el que t’ha marcat més? Per què?
Jana Molera: El curs que m’ha marcat més possiblement va ser tercer d’ESO perquè va ser el curs abans de marxar un trimestre a Canadà i va ser un curs que la gent ja començava a tenir els grups d’amics més fets, potser en aquest sentit va ser quan vaig començar a no sentir-me sola i em vaig començar a trobar mi mateixa també. Pel tema dels estudis també vaig trobar-lo un curs que vaig apendre molt i on vaig tenir una gran quantitat de matèria.
Jordi Riera: El curs que m’ha marcat més diria que ha estat primer de batxillerat, sobretot pel fet que ens va enganxar quan encara hi havia onades de la pandèmia i havíem de venir a l’escola amb mascareta i els divendres havíem de fer les classes online, fet que va provocar que algunes parts del temari fossin difícils de seguir.
Martí Balcells: El curs que m’ha marcat més ha estat sisè de primària, ja que em va passar molt ràpid perquè erem els responsables de muntar les activitats i esdeveniments durant el curs i per tant era entretingut. El recordo un curs molt maco i també molt melancolic ja que l’any vinent canviavem de cicle.
Anna Parramon: El curs que m’ha marcat més ha estat segon de batxillerat perquè és un curs que ha estat molt intens perquè amb les teves notes et jugues el teu futur i el teu lloc en la carrera que sempre has volgut. A més a més, tot i que els professors t’ajuden també et posen molta pressió, ja que tens moltes responsabilitats.
Desprès d’aquest camí tant llarg al Sant Miquel, com et sents al haver-lo de deixar?
Jana Molera: Després d’aquest llarg camí a l’escola estic una mica trista perquè porto aquí des dels tres anys i sé que ho trobaré a faltar, tant els professors, com les excursions, tot una mica en general. Alhora també em sento amb ganes de començar una etapa nova i de viure la vida d’estudiant.
Jordi Riera: En certa part trist, ja que són molts anys en aquesta escola, bàsicament tota la meva vida, però, per altra banda, molt feliç de poder acabar i començar una nova etapa a la universitat.
Martí Balcells: La veritat és que segurament recordaré al cap dels anys la meva etapa al Sant Miquel com a una etapa molt feliç. Perquè tot i haver hagut moments de tot, de tristesa, nervis, estrès… recordaré i m’emportaré a totes les persones que he conegut, tots els amics i els docents que gràcies a ells he après moltíssim.
Anna Parramon: Jo ara que he acabat, per una banda, em sento contenta i orgullosa d’haver-ho acabat bé, ja que la pressió l’hem pogut superar, i a més a més estic contenta per tota la gent que m’emporto en sortir d’aquí. Per altra banda, fa pena pensar que deixo l’escola en la qual fa quinze anys que hi vaig, on he crescut i on hi tinc la majoria dels meus records.
Qui és la persona que més t’ha marcat en tot el teu recorregut al Sant Miquel?
Jana Molera: La persona que m’ha marcat més en el meu recorregut ha set la Mireia Puntí, que va ser la meva tutora de tercer d’ESO i ha estat una persona que, tot i només haver estat la meva tutora un any, sempre ha estat allà i hi he pogut contar i parlar molt amb ella. A més a més va ser la meva tutora del treball de recerca i, per tant, hi tinc molta confiança.
Jordi Riera: No em podria quedar amb una sola persona en concret, però sí que és veritat que hi ha hagut professors com l’Anna Ibáñez, que va ser la meva tutora a primer d’ESO, que sí que em va implementar els mètodes a seguir per tal que els estudis m’anessin bé, la seva manera de fer-nos treballar em va ajudar molt.
Martí Balcells: La veritat és que no hi ha cap persona en concret que m’hagi marcat més que altres en la meva etapa a l’escola, però sí que potser tot el meu grup d’amics que tinc avui en dia que els he conegut gràcies al Sant Miquel que són persones que m’han marcat molt i m’han fet créixer.
Anna Parramon: Jo no podria triar a una persona d’aquest recorregut, ja que de P3 fins ara n’han passat moltes i m’han portat coses bones i aprenentatges amb els quals he pogut millorar. Però, sobretot els amics, perquè són els que t’ajuden en els moments difícils, és la gent que més recordes.
Què t’emportes del Sant Miquel?
Jana Molera: Del Sant Miquel sobretot m’emporto hàbits d’estudi i saber estudiar més a fons, però evidentment també mil records que estic segura que recordaré tota la meva vida.
Jordi Riera: Del Sant Miquel m’emporto bàsicament la persona que sóc avui en dia, ja que pràcticament m’he passat més estona a l’escola que a casa meva. Per tant, cada hora, tota la gent i experiències que m’han fet ser qui sóc avui és el que m’emporto.
Martí Balcells: El que m’emporto són un recull d’experiències i ensenyances que al cap dels anys recordaré. Gràcies a tot el que he après sóc la persona que sóc avui dia i sóc una persona millor. També tot els amics i coneguts que mantindré al cap dels anys i que gràcies a aquesta escola tinc molts bons records amb ells.
Anna Parramon: De l’escola m’emporto amics tant de primària com d’ESO i batxillerat, ja que al final tots han set igual d’importants i tots ens hem donat suport entre tots. També m’emporto els professors que tot i l’exigència et recolzen durant aquests anys. Per últim, m’emporto moltes vivències i records que sé que si no hagués anat al Sant Miquel no hauria pogut viure.
