Ruth Gumbau: “Formar part de TV3 era un somni des de petita”

Ruth Gumbau va néixer l’any 1978 a Barcelona, és una periodista de TV3 especialitzada en esports i també és professora associada del Grau de Periodisme a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Quins criteris s’utilitzen per ordenar les notícies? 

Primer de tot intentem posar en ordre tots els temes del dia, de més important a menys important. I finalment ho ajuntem per blocs i similituds.

Quins avantatges o inconvenients creus que pot tenir presentar els esports a TV3? 

Si no t’agrada estar en directe o si ets una persona que es posa nerviosa durant el programa podria ser un inconvenient, però en el meu cas, que ja porto molts anys fent-ho, no és cap inconvenient. Un altre problema podria ser que et reconeguin pel carrer, i això pot arribar a afectar a la teva vida personal i privada. Per altra banda, un avantatge seria poder treballar amb companys tan professionals com els que tinc, i poder gaudir d’una feina que m’agrada tant.

Què és el més important que has après a la carrera de periodisme? 

Fa uns anys a mi m’interessava la televisió, però m’agradava molt el cinema. El que va passar és que a primer i a segon fèiem junts les classes els de periodisme i els de comunicació audiovisual. El directe m’apassionava i amb el cinema no es podia fer. Quan vaig acabar la carrera, vaig pensar que em costaria trobar feina i em vaig apuntar a l’institut de Sant Ignasi. No he fet cap màster ni cap postgrau. 

Fa uns set o vuit anys vaig començar a fer la carrera de criminologia, com a hobbie a la UOC. El que he après durant aquests anys és a tenir molta curiositat, a preguntar-te les coses, a tenir esperit crític, a fer moltes pràctiques i a saber-se organitzar molt bé. Un petit consell que podria donar-vos és a mantenir tots els contactes que vas fent al llarg de la vostra carrera professional, ja que en un futur poden arribar a ser molt útils.

Quins aprenentatges has tingut en el teu lloc de treball que no has tingut a la teva carrera?

La gran majoria d’aprenentatges els he tingut al llarg de la meva carrera professional, ja que a la universitat creixes pel que fa a coneixements, però on realment aprens i creixes és en el dia a dia posant en pràctica tot allò.

La carrera de periodisme és una carrera que toca de tot: política, literatura, art, cultura general…, i després tens una assignatura pràctica que és quan et poses a treballar. La flexibilitat és molt important en aquest tipus de feina, ja que sempre et pot sortir una notícia d’última hora. Els periodistes no trien la comoditat com a cosa principal en la seva feina.

Quines són les diferències principals entre premsa escrita, la televisió i la ràdio a l’hora de fer periodisme?

Són molt diferents, ja que tot el tema de les xarxes socials s’ha difós molt en aquests últims anys. A la televisió tot ha de ser més visual, a diferència de la premsa escrita. Tot i que la premsa escrita ha de ser molt ràpida i fàcil d’entendre, ja que a la gent no li agrada haver de perdre molt temps llegint una notícia. Pel que fa a la ràdio, se t’ha de donar molt bé parlar sense embolicar-te i anar a la idea clara, concisa i directe.

Quina diferència hi ha a l’hora de preparar un programa de ràdio d’esports i un d’informació?

A l’hora de preparar és pràcticament el mateix: veure quins fets poden ser de l’interès del públic i tenir unes previsions. També depèn molt de la persona, en el meu cas, que m’agraden els esports, i abans de preparar el programa, ja sabia el que havia anat passant durant el dia, i era més fàcil a l’hora de preparar-me el programa, mentre que pel que fa a la informació de caràcter general potser no hi estava tan assabentada.

Com et va sorgir l’oportunitat per ensenyar a una universitat? Ho buscaves?

Jo coneixia l’entorn de la UOC perquè havia set alumne allà, i aleshores vaig veure una oferta de treball, i m’hi vaig presentar. El meu perfil va encaixar amb el que demanava la universitat, perquè demanaven a una persona amb molta sensibilitat. Llavors, un cop a la setmana, tenia una secció i sempre he portat les pràctiques, que en aquell moment eren virtuals. Els últims dos anys he estat en el màster de periodisme digital i soc tutora de pràctiques. En principi no buscava aquesta feina en concret, però em va sorgir i ara estic molt contenta.

Quin dels sectors on has treballat creus que ha tingut més evolució? I quin menys?

Jo no he treballat gaire en aquest sector, però el que crec que ha evolucionat més en aquests últims anys ha set la premsa digital. Últimament, la gent d’avui en dia ja no vol perdre el temps llegint notícies i gairebé només amb el títol ja en tenen prou. La premsa digital ha de ser molt ràpida i a vegades, degut a què ha de ser molt ràpida, apareixen les anomenades fake news. Quan jo vaig començar al món del  periodisme, la televisió tot just anava amb cintes de vídeo.

Per què els joves ja no miren els telenotícies, ni escolten la ràdio ni llegeixen la premsa escrita?

Els joves només volen saber els temes que a ells els hi agraden, i la major part dels telenotícies o de diaris tracten temes que no són del seu interès. I això cada cop comença a passar més a la gent gran, no només als joves.

Has assolit els teus objectius periodístics que tenies als teus inicis?

Jo mai em vaig marcar uns objectius clars, però ara mateix, degut a què formo part del TN vespre de TV3, reconec que era un somni que tenia des de fa molts anys. I estic molt contenta de formar-hi part.

Què recomanaries als que volen dedicar-se al món del periodisme?

Els hi diria que fossin oberts de ment, que fossin flexibles, capaços d’adaptar-se a les persones i respectar les seves opinions. Moure’s molt pel món de les xarxes socials, juntament amb companys del sector, ja que a la llarga acaba sent una cosa molt útil. Sobretot per a les dones, ja que malauradament els homes en general ho tenen més fàcil. 

Quin consell donaries a futurs periodistes?

Els hi diria que no parlessin gaire quan no hi ha cap imatge que complementi el que estan dient, ja que si fas això acabes perdent l’interès de l’espectador perquè el que vol l’espectador és veure imatges. I una altra cosa que ja he dit, però que considero molt important és que guardeu tots els contactes que aneu fent durant la vostra vida, perquè en un futur us serviran.