Roser Rimbau: “En guanyar el premi em vaig dir a mi mateixa que havia de continuar treballant, que això era només la primera passa”

Martina, Maria, Ariadna i Júlia

La Roser Rimbau va néixer a Girona el 1968. És traductora, escriptora i experiodista, ja que fa un temps va decidir deixar lloc a la seva vida per la seva passió, l’escriptura, escriure per a infants i joves. Rimbau, que ha guanyat diversos premis com ara el premi Comte Kurt el 2006, o el més actual, el premi “Vaixell de Vapor” amb el llibre Els lletrafòbics aquest mateix any, el 2022, també ha publicat una desena de contes i àlbums il·lustrats.

El llibre guardonat, Els Lletrafòbics, és una novel·la adreçada a un públic infantil i juvenil que intenta, amb èxit, plantejar el valor de les paraules i els llibres en un món dominat per les pantalles, i aprofita també aquest llibre, per reivindicar la literatura infantil i juvenil. En el llibre, en Pere i la Malak hauran de lluitar contra un monstre, el senyor No nom, que té l’objectiu de fer que tothom es quedi enganxat a les pantalles. Els dos nens protagonistes, hauran de rebaixar el poder de l’antagonista, el senyor No nom a través de l’escriptura.

El passat 17 de novembre vam tenir l’oportunitat de poder-la entrevistar telemàticament, i ens va poder explicar coses que desconeixíem, tant d’ella mateixa com a autora com del llibre Els Lletrafòbics i la seva trajectòria fins a ser publicat.

Que és i què volies transmetre amb aquest llibre? Amb què volies que es quedessin els lectors després de llegir-lo?

Jo m’adonava, pel jovenet amb qui comparteixo un tros de vida, que ara té 12 anys, i que llavors en tenia 9 o 10, que tot i saber llegir ja, era incapaç d’agafar un llibre perquè li suposava un esforç molt gran. En canvi, la ficció l’apassionava, els dibuixos de la televisió, una pel·lícula, anar al cinema, que el seu pare li llegís… o sigui, ell estava molt obert a posar-se en el món de la ficció però quan s’hi havia de posar sol, ell amb un llibre, no ho feia, no? I em sorprenia molt, perquè pensava que tenia totes les ficcions del món a l’abast, tens un munt de llibres al teu abast, i en canvi, et fa por. M’estranyava, que és aquesta por? I a partir d’aquí vaig tenir la idea de la “Lletrafòbia”, que és un concepte inventat, la por a les lletres. Llavors, perquè la por a la lletra tingués prou entitat, necessitava un enemic que pogués fomentar aquesta por, i llavors av ser quan, primer tens un personatge, una situació, que és al por a la lletra, i llavors necessites un enemic que vagi en contra seu perquè la història avanci. Aquest enemic és el senyor no nom que vol precisament que tinguem por a la lletra. A més, tots sabeu com de fàcil som de manipular tots plegats  i com ens allunya de la manipulació el pensar per nosaltres mateixos. Ve d’aquí, les idees que treuen un llibre, són anècdotes estranyes.

Amb l’èxit d’aquest llibre, t’has motivat per escriure’n d’altres?

Sí! Oi tant que só! Moltíssima, moltíssima, perquè és allò que, era la meva primera novel·la acabada, tot i que en tenia d’altres iniciades que s’estan esperant al calaix, i per tant, veure que ha funcionat, però sobretot, que he estat capaç d’acabar. I que he estat capaç d’acabar, en part, gràcies a la meva disciplina i per altre banda, també al fet de que, la novel·la va rebre una beca de creació de la generalitat de Catalunya amb un import econòmic important que em va permetre agafar molta força per acabar-la. El fet de tenir lectors, doncs fa que ja vagi validant la propera proposta de novel·la.

Portada del llibre Els Lletrafòbics

Quin tipus de persones volies que representessin els personatges Pere i Malak en relació a la societat d’avui en dia? I el senyor no nom? Merci

El senyor no nom vindria a ser el poder anònim que ens té a tots sota la seva sabata, que ens fa les trampes que ens fa quan agafem el mòbil i no ens en podem desenganxar… estic parlant dels poders econòmics. Qui dissenya l’algoritme que fa que no pugui para de passar el dit per sobre la pantalla quan miro Instagram o Tiktok, qui fa que quan estigui treballant m’arribi un anunci de qualsevol tonteria i que em distregui i em tregui de la feina? Aquest poder anònim, per això el personatge es diu No nom, també perquè odia les lletres i no en vol tenir en el seu nom, però també que té un poder anònim que ens té controlats a tots i intenta distreure’ns i treure’ns del nostre centre.  Després en Pere i la Malak, doncs ens representen a nosaltres, som tots nosaltres quan tenim 10, 11 o 12 anys i ens fa por llegir o estem massa pendents a les pantalles, podria ser qualsevol de nosaltres o qualsevol dels nens del nostre entorn.

Què creus que pots aportar tu al món de l’escriptura?

Ui… No en tinc ni idea, jo el que vull és tenir l’oportunitat de seguir publicant i seria meravellós que hi haguessin lectors que se sentissin còmodes llegint els meus llibres i que això els animés a escriure a ells, i que el món que jo he inventat els hi ocupés un dia un tros del seu cap, i recordessin els personatges d’aquella història llunyana, que els acompanyés durant molt de temps. Això seria fantàstic però… ja ho veurem…

Què és el que vas sentir quan vas guanyar aquest premi?

Una alegria immensa, immensa. Em pensava que s’estaven equivocant i va ser com un reconeixement de dir-se a una mateixa, com deia abans; Roser continua treballant, això és només la primera passa, s’ha de seguir treballant, perquè t’acaben de dir que aquest camí que has triat és el correcte, o sigui que, segueix, segueix i segueix. Així va ser, és un premi fantàstic.