Rosa Maria Puigcerver explica la seva història

Maria Fajula, Mel Anglada i Clàudia Espona

Tots coneixem la història, però poques vegades ens hem parat a pensar en el que senten les persones les quals realment han viscut dia a dia la història que tots sabem, que simplement la coneixem pel que ens expliquen a les nostres aules de les escoles i dels instituts. Per fer el nostre reportatge, ens hem volgut endinsar dins de la història de Vic, de la manera més propera possible, a través de la Rosa Maria Puigcerver, que ens ha explicat anècdotes, fets històrics i les seves pròpies vivències del que passava fa molts anys aquí, a Vic.

Rosa Maria Puigcerver Roca és una senyora de 98 que va néixer el 20 de juny de 1923 a Vic. La seva família formava part de la classe benestant de Vic. La seva mare era de Tarragona i el seu pare era de Vic. El seu pare, Joan Puigcerver va néixer aquí Vic, es dedicava al comerç de cereals. La seva mare, Francesca Roca va néixer a Tarragona, no tenia cap ofici, i no li era necessari treballar, ella es passava el temps cosint, brodant, fent música i cuidant als seus fills. Aquesta parella van tenir tres filles la Rosa Maria Puigcerver, la Maria Dolors Puigcerver i per últim la Francesca Puigcerver, en aquest ordre. Així que el nostre testimoni, és la més gran de les tres i és l’única encara amb vida a hores d’ara.

Durant tota la seva vida escolar tant de jove com va anar de petita a escoles de monges a Barcelona a l’escola Jesús Maria, no va tenir cap professor i les classes se li eren impartides en castellà, tot i que també s’impartia l’assignatura de la llengua francesa, aquesta etapa dels 3 anys fins als deu anys les ensenyaven a fer bona lletra, tenien espacialment un quadern per fer bona lletra i a totes les noies els i ensenyaven a fer una lletra en concret, que li deien lletra “picuda”, també els i van ensenyar a cosir i a tenir unes bones maneres a tot arreu. Tot seguits es va treure el títol de bibliotecària a l’única escola que hi havia a Barcelona en aquell temps aquesta es deia “Escuela superior de bibliotecarias de la diputacion provincial de Barcelona” la seva carrera de bibliotecària va durar uns tres anys, va anar a fer les pràctiques a l’arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona.

És una dona que va viure la guerra a partir dels tres anys, al seu marit en Jordi Anglada Bayes formava part de la quinta del “biberon” ni deien, nascut l’any dinou i aquests van ser reclutats per assistir a la guerra. Va haver d’anar a la guerra, va estar a primera línia, va estar sota les bales de l’enemic, va patir gana i va patir fred.

Arxiu familiar Anglada Puigcerver, 1949, casament de Rosa Maria Puigcerver i Jordi Anglada.

Des que era petita va veure i viure monstruositats provocades per la guerra. Ella diu que qualsevol cosa és millor abans de la guerra, diu que qualsevol tractat, qualsevol acord és millor que la guerra.

La religió que practica és la catòlica causada per la seva família, que també ho era.

Després de l’entrevista feta a la senyora Rosa Maria Puigcerver hem analitzat la informació i hem pogut arribar a diverses conclusions. Primerament, pensàvem que molts dels casaments eren per conveniència, però la senyora Puigcerver ens va explicar que ella es va casar per amor i que tot i tenir pretendents amb un estat social més elevat, ella va voler casar-se amb en Jordi Anglada sense cap mena de pressió.

En general ens interessava molt saber sobre com es vivia durant la guerra, ja que ella la va viure, i una de les coses que ens va explicar va ser que ella amb només tretze anys sentia com disparaven a la gent del carrer i com el seu pare s’havia d’amagar perquè molts cops, ja que els soldats l’havien anat a buscar a casa, només amb aquest fet ja es pot veure el dur que hi hauria set tot en aquella època i encara més si eres català.

Redactor junior

close