Joaquim Masferrer i Cabra, més conegut com a Quim Masferrer va néixer el 22 de juny de 1971 a Sant Feliu de Buixalleu, un petit poble de la província de Girona
És un actor i director de teatre, guionista, presentador de televisió i monologuista català. Ha participat en dues de les Maratons de TV3 i en les campanades dels anys 2013 i 2017 en el mateix canal, entre altres programes de televisió, tot i que el seu programa més famós, i que gràcies a aquest i tot l’èxit que ha tingut, ha pogut estar més de 9 anys seguits en emissió. És “El Foraster”.
El passat divendres 20 de gener a les 22:00 al petit poble de Prats de Lluçanès al Pavelló Municipal d’esports del mateix poble es va dur a terme un espectacle titulat “BONA GENT”. Després de 300 representacions i més de 200.000 espectadors Quim Masferrer vol continuar homenatjant el públic. Durant anys, dècades, segles, hem aplaudit actors, actrius, dramatúrgies, escenografies, directors… però ens hem oblidat d’una peça clau del teatre: el públic. Quim Masferrer pensa que ha arribat l’hora de fer un homenatge al públic en un espectacle únic i impossible de repetir perquè el públic n’és el protagonista. Un protagonista, o millor dit: molts protagonistes que escriuran.
Vam tindre la gran sort que abans que comences l’espectacle poder fer-li una entrevista. Li vam fer un total de 4 preguntes. Vam preguntar-li si tenia clar que des de petit volia ser actor, al que ell ens va contestar que de molt petit a ell ja li agradava molt el teatre i es va apuntar a teatre a l’escola. A l’edat de 12 anys va escriure la seva primera obra de teatre. Ja des de petit li va picar el cuc per les arts escèniques.
Seguidament, li vam demanar quina història va ser la que més li va marcar que li expliques alguna persona al llarg de la seva carrera. Ell ens va dir que era molt difícil de respondre, que hi ha moltes històries, i ell està molt agraït a la gent, perquè és molt generosa. Algú que té aquesta generositat a compartir coses personals seves a ell i amb l’audiència ell ho troba una cosa extraordinària i destacar-ne una li fa desmerèixer totes les altres.
La tercera pregunta va ser, que és el millor i el pitjor de la seva feina el que ell ens va dir que el millor és que troba fantàstic el fet de poder guanyar-te la vida en allò que t’apassiona. Ha de ser molt agraït. Això és una autèntica passada. I el pitjor, segons ell, potser aquesta part més pública que a vegades van a les coses personals i íntimes. És a dir que si li passen coses personals es fan públiques. Això potser seria, no el pitjor sinó el que menys li agrada, perquè també el dia que ningú li demani fotos volrà dir que la feina no va bé. En definitiva, les feines públiques van així.
Per quarta i última pregunta va ser que si pogués fer un “Foraster” fora de Catalunya, a quin indret li agradaria anar per descobrir nous llocs i nova gent. Ell ja ben decidit, ens va dir que ho tenia claríssim: a Oimiakon.
És un poble de 400 habitants, és el poble més fred del món! És un poble de Sibèria i amb unes condicions extremes i sempre li ha picat molt la curiositat aquest poble. Primer de tot: A qui se li acudeix viure allà?, amb els llocs que hi ha perquè has d’anar allà viure. Llavors des de sempre que ho diu, a vegades mig de broma. Perquè primer de tots els nens per anar a l’escola van que semblen boletes abrigades. Les cases tenen 4 entrades per anar minvant el fred. De totes maneres un foraster es pot fer a tot arreu, els humans en el fons som tots iguals. Ens preocupen les mateixes coses, aquesta gent viu en molt fred, però els hi preocupa la mor, l’amor, l’amistat, la salut.
Des de ben entrada la nit, la gent de tota la comarca d’Osona i fins i tot de fora d’ella va arribar al petit poble de Prats de Lluçanès. Ja des de l’inici va haver-hi molta gent fent cua, ja que en ser la festa major del poble i tindre la sort de poder veure en Quim Masferrer en directe, la gent volia estar en primera fila per poder veure’l. En tocar les 10 justes, es van apagar les llums i amb la gran ovació aplaudiments i xiulets va entrar en Quim a l’escenari. Ens va explicar que aquella representació no seria com totes les altres, que nosaltres també formaríem part del seu espectacle.
Ens va explicar anècdotes de gent que havia tingut la sort de parlar amb ella en el seu públic, com per exemple un nen petit que li va preguntar al Quim que quan ell és jubiles li donaria el micròfon a ell, entre moltes altres històries excepcionals. En un moment de la funció la pantalla que tenia a darrere d’ell es va projectar el que era el públic d’aquella nit. I seguidament, va baixar de l’escenari per poder estar i parlar amb nosaltres, el públic. Va anar preguntant, coneixent històries de la gent que l’havia vingut a veure. Entre nens petits, adults, gent de la tercera edat… Tothom va passar un meravellosa estona. Vam riure, vam plorar del riure i va ser una experiència molt enriquidora per a tothom, per donar-nos conta que sense nosaltres, el teatre no seria el mateix i, que cada història, per més petita que sigui és important per la persona que l’explica i per a la que l’escolta.
Finalment, 1 hora i mitja després l’espectacle es va acabar, el vam aplaudir ens va aplaudir i ens vam aplaudir a nosaltres mateixos. Després d’això van retirar les 1000 cadires que va haver-hi, per donar pas a la següent activitat que es va dur a terme: un concert a càrrec de RUMBAYSON, per a la gent que li agrada la rumba i posteriorment un DJ a càrrec del PIDE i en BRATTI. En definitiva, va ser una experiència molt divertida i la recomanem a la gent que vulgui passar una estona molt divertida!
