/

Pilarín Bayés: “Un llibre és com un fill d’un ocell, un cop el publiques vola i ja fa la seva vida”

Per: Anna Viñas, Martina Fernández i Queralt Sala

La Pilarín Bayés i de Luna, va néixer el 21 d’abril del 1940 a la ciutat de Vic. Va estudiar al Col.legi Escorial de Vic, i més tard a la Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. És il·lustradora, dibuixant i humorística gràfica i avui en dia segueix dibuixant i il·lustrant llibres. Durant la seva carrera ha guanyat diferents premis com ara la Creu de Sant Jordi, l’any 1991, i la Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, l’any 1993. L’any 2011 es va inaugurar una mostra antològica seva al Museu de l’Art de la Pell de Vic. Al llarg del temps, Pilarín, ha publicat una gran quantitat de llibres propis i també n’ha il·lustrat d’altres de caràcter narratiu. Els seus dibuixos són caracteritzats per ser infantils i irònics, i un dels trets que els caracteritza és que tots els personatges tenen les galtes pintades de vermell. 

Aquest any ha tret el seu 1000è llibre, al qual ha anomenat mil motius per viure, un llibre que, com bé diu el títol, narra els seus 1000 motius per viure: 

Perquè t’agrada més expressar-te a través de dibuixos i no de manera escrita?  

Això suposo que ve de petita, a mi em va costar bastant aprendre a llegir perquè sempre tenia una cosina meva, que era més sàvia que jo, que llegia i jo l’escoltava. Mentrestant anava fent dibuixets i em vaig acostumar a fer dibuixos i a posar dibuixos a texts. Això em va agradar molt fins que vaig descobrir que això podria ser una feina, i llavors vaig pensar que aquesta havia de ser la feina de la meva vida, ho vaig veure clar. 

Al ser el teu llibre número 1.000, segur que té un valor molt especial. Ens podries explicar una mica com ets sents?

Hi ha gent que diu que sóc bona dibuixant, hi ha gent que diu que no sóc gaire bona, hi ha opinions per tot, com és natural. Tot i així ara puc dir que tinc 1000 llibres i és una cosa que es irrefutable, perquè per fer un llibre necessites un editor que confiï en tu, un escriptor que li sembli bé que tu siguis la que hi posi els dibuixos… i penso que potser el meu primer mèrit que he aconseguit durant tots aquets anys ha estat que algú confiés amb mi. 

Vaig pensar que aquesta havia de ser la feina de la meva vida, ho vaig veure clar”

Pilarín Bayés

Quin és el motiu principal de la publicació d’aquest llibre? 

La primera idea era fer un llibre on expliqués coses de la meva vida, però no me’n vaig sortir gaire bé, i aleshores em van proposar d’explicar els meus motius per viure, 1000 motius per viure. Quan en vaig tenir 300 i pico vaig pensar que no en trobaria més, però en vaig anar trobant i de ben segur que n’hi ha molts més (coses que et donen gust, coses que aprens…).

Com has entrellaçat la teva vida professional i personal en el llibre? 

Els motius personals són molt importants, no explico la meva vida personal, però, per exemple, totes les persones que m’han acompanyat durant tots aquets anys, són motius per viure. Sense voler-ho agafa una mica un toc personal, però el meu objectiu era que la gent confrontés els seus motius per viure i els comparés. Penso també que als 80 anys és una edat per fer un balanç, per veure tot el què t’ha passat. 

Quin creus que ha estat el maxim èxit assolit en la teva carrera? 

He tingut alguns llibres dels quals se n’han venut fins a un milió d’exemplars, com els llibres de Dalí o de Gaudí. Però, personalment, el millor èxit de tots és haver criat 4 fills que són bona gent, trempats…

Quanta estona dediques al dia a dibuixar? 

Moltes estones, per mi és com un hobby. Començo a dibuixar més o menys a les nou fins a la una o així, llavors llegeixo el diari, dormo una mica i m’hi torno a posar fins a les 7 que és quan vaig a caminar o a fer altres coses. Després sopo i em poso a dibuixar davant la tele, fins i tot m’hi puc estar fins a quarts de quatre de la nit. 

Tinc libres dels quals se n’han venut fins a un milió d’exemplars però, personalment, el millor èxit de tots és haver criat 4 fills que són bona gent

Pilarín Bayés

Hem vist que estàs bastant activa a les xarxes, ho trobes una bona manera de fer publicitat? 

Era un món que tothom ens deia que hi havíem d’entrar ja que era molt interessant per la feina, però no m’acabava de decidir, fins que va venir un noi que participava en un programa que ens va ensenyar com ho havíem de fer. Jo no sé ni engegar l’instragram, però dono idees sobre de què parlar,  vam començar parlant de la feina i hem acabat comentant l’actualitat. 

T’esperaves arribar on has arribat avui en dia? 

No, no m’ho esperava. Esperava fer la feina que m’agradava i per això vaig estudiar belles arts, però arribar, per exemple, a mil llibres no m’ho imaginava. 

Creus que hi ha algun familiar que ha agafat els teus gens artístics? 

Tinc una néta que ha estudiat cinema, i, a més a més, era molt bona dibuixant de petita. Com que tot és treballar amb imatges, penso que s’assembla. 

Quin llibres creus que ha estat el més especial? 

Això és de molt mal dir, ja que el moment que el fas és el més important i meravellós. Un llibre és com un fill d’un ocell que el crees i després al publicar-lo vola i ja fa la seva vida. Tot i així aquest llibre dels 1000 anys ha estat molt especial. 

Tens algun altre hobby apart de dibuixar? 

M’agrada molt el cinema perquè una pel·lícula que sigui bona et fa passar l’estona, t’ensenya coses i també és una obra d’art. També m’agrada el teatre, viatjar…

Quan érets jove i vas decidir agafar aquest camí de dibuixar, el teu entorn et va recolzar? 

Tothom deia que això de dibuixar era una cosa només per passar l’estona, però a la meva família, que ja hi teníem un pintor, el meu besavi, ja no ho van trobar estrany. El meu marit, que per aquells temps era un home modern,  també em va recolzar molt. 

Creus que a dia d’avui hi ha menys persones que es volen dedicar al dibuix? 

No, jo crec que n’hi ha moltíssims, d’això en parlo al llibre, i hi ha gent molt bona i molt preparada, ja que les escoles estan molt més ben formades. 

Com és que els teus dibuixos tenen aquets trets tan característics? 

Això és l’estil, es pot buscar o te’l pots trobar, jo me’l vaig trobar. És la teva representació de la realitat, i cadascú en té una de diferent. A mi m’agrada molt donar èmfasi als ulls ja que penso que expliquen moltes coses i trobem  l’expressivitat que està a les celles i a la boca. 

Has pogut conèixer alguns dibuixants o artistes que admires? 

Vaig conèixer a la Lola Anglada, una dibuixant de l’època de la guerra que ho va passar molt malament i és molt important. També vaig conèixer en Cesc que va tenir un humor polític en temps del franquisme, cosa que era molt difícil. També sóc molt amiga de la Roser Capdevila, la creadora de les 3 bessones.

Redactor junior

close