“La realitat dels trastorns mentals: En som prou conscients?”

Per: Berta Morató

Durant el dilluns 20 i dimarts 21 de desembre de 2021 es va dur a terme la setmana de Recerca al Col·legi Sant Miquel dels Sants; en aquest acte els alumnes de segon de batxillerat van poder presentar els seus treballs davant les seves famílies, el jurat i un petit públic.

La Clàudia Arbós, alumna de segon de batxillerat de l’itinerari humanístic va presentar el seu treball de recerca titulat “La realitat dels trastorns mentals. En som prou conscients?”. Aquesta presentació va tenir lloc el dilluns 20 durant el tribunal 4, on també participava Judit Alcoba i Paula Alsina.

Els trastorns i la discriminació

El treball de la Clàudia, com indica el títol és en relació amb els trastorns mentals, per aquest motiu la tutora del treball va ser Anna Arumí, professora i psicòloga de l’escola. L’objectiu que volia aconseguir la Clàudia amb aquesta recerca era conscienciar sobre la discriminació que pateixen moltes de les persones amb un trastorn mental i també donar a conèixer com són de comuns els trastorns d’aquest tipus avui dia. El principal motiu pel qual va escollir aquest tema va ser la seva germana, qui va ser diagnosticada amb un trastorn de salut mental. En convertir-se en una situació tan propera, i a més a més interessant-li l’àmbit de la psicologia; la Clàudia va semblar-li interessant fer un treball sobre aquest tema. Un molt bon treball per a donar peu a la lluita contra aquestes malalties.

El tribunal va començar a les 17:00 h, la primera presentació va ser la de la Judit, en segon lloc, la de la Paula i per últim la de la Clàudia.

L’aula era gairebé plena, el públic era format pels familiars de les noies, amics i alumnes de primer i segon de batxillerat de l’escola. Quan tothom ja era a la sala l’Anna Arumí, tutora dels tres treballs, va fer una breu presentació i van començar les exposicions. Abans de l’exposició la Clàudia estava una mica neguitosa, tenia nervis.

Al principi de la presentació aquests nervis es podien notar, però a mesura que va anar desenvolupant el tema aquests disminuïen i la Clàudia estava més relaxada i segura. A l’acabar l’exposició la Clàudia estava totalment satisfeta amb la seva feina.         

Aquest treball de recerca es basava en els trastorns mentals i la consciència que en té la població. L’exposició es va centrar en l’explicació del trastorn de personalitat, com aquest es pot dividir i classificar i per últim com es pot lluitar contra els estigmes que la societat crear envers aquestes malalties. Finalment, va mostrar un petit fragment del documental realitzat a la seva germana i un expert del centre ITA, com a producte de la part pràctica.

Portada del documental

El trastorn de personalitat i l’estigma

La Clàudia va fer una breu explicació de què és un trastorn de personalitat. Aquest trastorn afecta al funcionament i la capacitat de les persones a l’hora de relacionar-se amb el seu entorn i els aspectes de la seva vida diària. Va fer una molt bona explicació de què era el trastorn i com es podia classificar, la informació era molt clara i entenedora per a qui no dominés el tema.

Un cop va finalitzar amb aquesta explicació, es va centrar en la qüestió principal que ella volia tractar, l’estigma que pateixen les persones amb qualsevol mena de trastorn mental. Durant aquesta part la Clàudia va explicar que és l’estigma, també va fer menció a dades de la població catalana, cosa que trobo molt interessant perquè així dona visió a la realitat i es veu clarament que aquestes accions de prejudicis cap a gent malalta existeixen. A més a més, va nomenar diferents associacions o campanyes que lluiten i treballen per a combatre aquest estigma social.

Des del meu punt de vista, la part teòrica va ser molt clara i entenedora. La Clàudia va saber expressar tota la informació clarament per tal que el públic seguis totalment la conferència. Penso que el tema crida l’atenció a qualsevol persona, tothom té curiositat per saber alguna cosa de les malalties de salut mental i penso que és un treball molt ben aprofundit.

Un treball que agrada al públic

Un cop va finalitzar l’exposició vaig poder parlar amb la tutora del treball, Anna Arumí. L’Anna assegura que la Clàudia va ser totalment constant a l’hora de fer el treball, “des del primer moment, que estem parlant de fa un any, ella ja va començar; durant l’estiu ha treballat una barbaritat i això ha fet que el treball no li hagi suposat cap mena de sobreesforç”. Arumí també pensa que el tema que ha tractat i de la manera en com l’ha tractat la Clàudia són espectaculars; “la manera com ha sigut capaç de fer una extracció d’un tema tan a sobre taula com tenim ara, que són els trastorns de personalitat i els trastorns mentals, i arribar-lo a focalitzar amb la seva germana penso que és d’admirar”.

També es va parlar amb el jurat d’aquell tribunal, la Bruna Bas. La Bruna ens va dir que el tema que havia tractat la Clàudia és un tema molt complex i a la vegada molt necessari, “Com va evidenciar hi ha tants casos i tantes situacions i potser està tan tapat, que és molt necessari jo penso l’enfocament que hi va donar”. També pensa que el tema tractat va interessar al públic, “per molt que sembli que no et toca de prop, crec que un cop te’l visibilitzen, t’adones que és un tema que poc o molt ens afecta.” És un tema que et fa obrir els ulls quan te’l expliquen, va dir.

Per últim, vam poder parlar amb una persona del públic. Aquesta ens va dir que el tema li havia semblat molt interessant, creu que als trastorns de salut mental se’ls hi hauria de donar més importància del que se’ls hi dona avui dia, ja que comporta complexitat i complicacions a l’hora de tractar-ho.

Fer un documental m’ha ajudat a poder explicar la història de l’Isabel

Finalment, es va poder parlar amb l’autora del treball de recerca, la Clàudia. Ella ens va comentar que durant tot el transcurs d’elaboració del treball, el més complicat va ser realitzar l’estudi de cadascuna de les malalties de salut mental. “N’hi ha molta i a partir d’aquesta podies fer un treball sencer per a cada malaltia, per tant, el més difícil va ser resumir la informació.” Remarcant el que ens va dir Anna Arumí, la Clàudia va treballar durant un període llarg en aquesta recerca; ens va dir que va estar tot l’estiu treballant en la part teòrica per tal de poder-la tenir acabada i la va acabar gairebé quan va iniciar el curs.

La Clàudia va afirmar que el treball complia les expectatives, “Si, sobretot per la part pràctica perquè des d’un primer moment tenia molt clar que volia fer menció a la meva germana i poder fer un documental sobre ella em va ajudar molt a poder explicar la seva història.” Una manera molt bonica i propera de donar veu a les malalties mentals i ajudar a lluitar contra aquest estigma. També li vam preguntar la seva opinió en relació amb el perquè creu que avui dia les malalties de salut mental continuen sent un tabú; la seva resposta va estar molt clara “Perquè no s’han projectat prou des d’un primer moment.” Ella, com molts de nosaltres, pensa que la salut mental és un tema com qualsevol altre i per aquest motiu se n’hauria de parlar des que som petits, d’aquesta manera es podria reduir o acabar amb els prejudicis.

En resum, des del meu punt de vista el treball que la Clàudia va realitzar és de molt interès. Ella va fer una bona feina per tal de deixar clar el tema i així lluitar una mica perquè es visibilitzi. Va saber tractar-lo i en ser una experiència propera crec que ha estat una molt bona idea. La Clàudia va tractar l’estigma i la malaltia tal com s’hauria de fer per tal que els prejudicis s’eliminin.

Redactor junior

close