Mariona Casany: “Necessites el cor d’un artista i el cos d’un atleta”

Per: Anna Viñas, Martina Fernandez i Queralt Sala

La Mariona Casany va néixer el 22 de febrer de 1990 a Sant Celoni. Va estudiar psicologia a la universitat Complutense de Madrid i també va estudiar al conservatori de Madrid de dansa, on té tots els graus de “The Royal Academy of Dance”. Ha estat ballant a França, Londres, Madrid, Barcelona i moltes altres escoles arreu de Catalunya. Va començar a ballar quan tenia 4 anys, s’hi va posar professionalment als 16, als 18 anys va entrar a la carrera i fins a dia d’avui no ha parat. La Mariona va obrir la seva pròpia acadèmia de dansa i aquest ja serà el quart any que la té.

Què et va fer obrir aquesta acadèmia?

Jo he estat un any donant classes aquí a Vic i veia a molta gent que havia de marxar quan eren joves o adolescents, a Barcelona o a Madrid a estudiar fora perquè aquí no hi havia una formació de dansa de qualitat i a més a més la meva experiència em va dir que si tu vols ser ballarina has de començar jove i que has d’estar molt enserio des de edats molt inicials. I crec que és molt dur per una nena de 14 anys haver de cada dia a la tarda després de cole haver d’anar amb bus fins a Barcelona i tornar a pujar, i al final molts deixen de ballar per la impossibilitat de compaginar això o pels pares també és molt dur enviar al seu fill o filla de 14 o 16 anys  a Barcelona a viure quan encara són molt joves. Aquest va ser el motiu principal que em va fer obrir l’acadèmia aquí a Osona, ja que vaig creure que si donava aquesta oportunitat hi hauria molta gent de qualitat que no cal que marxi per ballar i que podria ballar des d’aquí. 

Ho vas fer sola o vas necessitar l’ajuda d’algú?

Ho vaig fer jo sola, però si que vaig rebre molt suport de la meva família, la meva parella, dels meus amics i de tot el meu entorn en general. Sense aquest suport hagués estat molt difícil, però l’idea va ser posar’m-hi jo sola perquè tenia molt clar què volia, com ho volia, i quan tens una cosa tan clara no et cal ningú per tirar-ho endavant i així va ser.

Consideres que el Tempoballet és una acadèmia d’alta formació? Per què? 

Jo crec que està encaminat a ser una acadèmia d’alta formació. Al final tenim alumnes que estan fent moltes hores a la setmana i tot i ser molt joves ens han reconegut ja a nivell de concursos, competicions a molts llocs d’Espanya i hem guanyat ja beques de la federació de la professió de dansa i ens està anant super bé. Tenim alumnes que tot i portar tres anys a l’escola estan ballant ja a altres llocs, també cada any surten generacions que van més preparades i que ja estan ballant professionalment. I al final és l’objectiu que tenim, donar aquesta professió de qualitat. 

D’on ve el nom de Tempoballet?

El que jo sabia és que no volia posar el meu nom a l’escola, és a dir no volia que es digués escola de dansa Mariona Castany. Fins que un dia estava al cotxe anant a la costa brava i vaig començar a pensar paraules en relació a la dansa i em va venir al cap la paraula “tempo”, i va ser en aquest trajecte cap a la costa brava que em vaig il·luminar i després vaig ajuntar-ho amb “ballet” i “Tempoballet” em va agradar. Va ser com una il·luminació.

Creus que el ballet es va perdent poc a poc o cada vegada té més èxit?

El ballet ha estat molt temps en decaiguda, és a dir que no estava gens de moda i es veia com una cosa molt carca i molt antiga, però des de fa un temps està tornant a renéixer. Jo crec que la cosa és que els ballarins cada cop han d’estar físicament més atlètics, més formats i fan coses més espectaculars. També crec que la dansa s’està apropant molt a la gent, que ja no entenem el ballet només com vaig amb un tutú i faig coses de fa tres segles, sinó que hi ha ballets moderns amb tècnica clàssica, però amb músiques i coreografies molt actuals que parlen de temes molt reals. S’ha fusionat molt el ballet, el contemporani, el jazz, el Hip-Hop, cada vegada n’hi ha més. A nivell de mitjans de comunicació també, Netflix està traient sèries de ballet i famoses estan fent ballet, des de fa uns anys hi ha hagut un canvi. Inclús a nivell de fitness hi ha tota la part de ballet fit que també està ara molt de moda, i jo crec que el ballet ara està en un moment que està justament renaixent però d’una manera innovadora i positiva per la dansa, perquè si el ballet no haguès evolucionat s’hagués mort.

Creus que el ballet com a esport hauria d’estar més valorat o s’hauria de tenir més en compte?

Hi ha una cosa amb el ballet clàssic i és que necessites el cor d’un artista i el cos d’un atleta, i en aquesta cosa en que som artistes i atletes a la vegada ni el món de l’art ens acaba de tenir en compte ni el món de l’esport ens acaba de tenir en compte. Llavors sempre estem en terreny de ningú, quan realment no pots ser ballari si només ets atleta o si només tens cor d’artista, perquè al final necessites les dos coses, el físic o lo emocional. No ens tenen gens en compte, i es va acusar molt de valor durant la pandèmia que donaven ajuda a tothom i la dansa sempre estava oblidada a tots nivells, llavors no està en la posició que toca almenys al nostre país, altres països si que en tenen. Aquí falten conservatoris, companyies públiques, molta gent amb molt talent ha de marxar a estudiar fora i això és molt injust.

Creus que el ballet és un esport que està orientat a ser practicat per nenes?

No, jo crec que no i aquí hi ha un gran tabú social. Si tu entres un dia a una classe de ballet per molt que sembli externament dolç o que sigui femení, tota la gent que no té una força i voluntat de ferro no acaben sent ballarins. La cosa és que si que s’ha associat molt a nenes per aquesta idea romàntica del tutú i el color rosa, però tu amb una classe de ballet no ets gens cursi, si de fet ets cursi no pots ser ballarí, has de ser molt fort. Llavors la gent més forta que conec físicament i mentalment són ballarins. Però si que és veritat que està associat i relacionat en que si un noi fa ballet és que és gay, quan en realitat el desig sexual no té res a veure amb la capacitat d’expressió corporal que tu sents, com si fossis pintor, actor o de qualsevol altre professió.

Com valores la participació que va tenir Tempoballet al Mercat Medieval?

Molt positiva, va ser una experiència molt enriquidora on molta gent va poder conèixer l’escola i inclús vam poder aportar aquesta part de dansa dins al mercat medieval, el públic ho va rebre molt bé, i a nivell nostre tan alumnes com familiars. Va ser una oportunitat magnífica de treballar en aquest tipus de dansa que és la dansa al carrer, sempre estem acostumats a estar als escenaris i públic també n’hi ha, quan passa la gent pel carrer és important que ho coneguin. 

Com valores el creixement que ha tingut el Tempoballet?

Molt positiu, jo estic molt contenta perquè cada any estem tenint moltes alumnes noves, la gent que surt d’aquí a l’escola està molt contenta i surt amb molta projecció a nivell de dansa i molt feliços d’haver estat aquí. Aquest any hem tingut llista d’espera en diversos clubs, vull dir que molt contentes. 

Creus que has transmès la teva passió pel ballet a les ballarines?

Sí, jo crec que aquesta és part de la clau de l’èxit. Que jo no entenc la vida sense ballar, és la meva manera d’expressar-me i quan la teva feina és la teva passió i no pots evitar no expressar el que sents, al final això es contagia i aleshores s’empapen d’això. És aquella cosa que quan més fas més vols fer, per tant, estem totes amb una energia molt bonica de la dansa.

Com ha afectat la teva vida personal el fet d’obrir aquesta acadèmia?

A nivell de satisfacció personal ha sigut molt satisfactori i és un d’aquests somnis de la vida que compleixes, de dir això ho volia fer i ja ho he fet. Llavors jo el que sento és molt orgull, molta satisfacció i molt amor cap a l’escola i a tot el que estem aconseguint, alumnes, pares i professors. A la vegada també és veritat que és moltíssima feina i molt sacrifici, al final les actuacions són en cap de setmana i al final sacrifico coses per això, però que en realitat no és un sacrifici perquè és el que a mi m’agrada. I si per exemple treballo un dissabte fins a les 7 de la tarda estic contenta perquè prefereixo treballar un dissabte que és el millor dia de la setmana si és una cosa positiu. Les nenes també estan en més formació, més qualitat, llavors és un sacrifici, però és un orgull que ho compensa totalment.

Quantes hores dediques a l’acadèmia? I la resta a què les dediques?

A l’acadèmia hi dedico totes les tardes i els dissabtes, o sigui cada dia a donar classe, després també hi ha tot el tema de l’organització. I apart com que sóc psicòloga tinc la meva consulta a davant del món de la dansa i als matins també estic a la consulta. I apart també intento mantenir jo la professió com a professora, estar sempre actualitzada i jo rebent classes i formant-me en noves coses, vull dir que sempre vaig una mica a tope. Però si el que jo vui és que Tempoballet arribi a ser una escola de referència és el que toca fer. 

Redactors Juniors

, ,
close