L’univers de “Breaking Bad”: Per què és considerada la millor sèrie de la història?

Des de la transformació d’un bon home a malvat fins a un dels finals més ben treballats de la televisió

A Walter White, professor de química que acaba de fer 50 anys, li és diagnosticat un càncer de pulmó, i a arran d’això, per aconseguir diners, es converteix en el narcotraficant més important de l’estat d’Alburquerque, sense treure importància al fet que el seu cunyat és agent de la DEA, l’administració de control de drogues.

Breaking Bad és una sèrie americana estrenada l’any 2008 que consta de 5 temporades i és considerada com una de les millors sèries de la història. Els seus personatges, la trama, tots els temes que toca i petits detalls que la fan única, assoleixen que més d’una dècada després de la seva estrena encara sigui molt popular dins la societat.

Narra la història de Walter White, un home que viu amb Skyler, la seva dona i Walter Jr, el seu fill minusvàlid. Just mentre està esperant una segona filla apareix un càncer terminal a la seva vida, per això, veient la mort a tocar, opta per passar-se al món de les drogues, poder-se pagar el tractament i alhora deixar un bon coixí econòmic a la seva família quan els deixi. Juntament amb un exalumne seu anomenat Jesse Pinkman, que es troba involucrat en xarxes de narcotràfic, comencen a produir cristalls de metamfetamina amb un procediment molt senzill: Walter, en ser tot un expert en química, elabora la droga, mentre que Jesse la ven. La qualitat del seu producte fa que a poc a poc siguin més coneguts i acabin treballant pel gran imperi de drogues de l’estat. A partir d’aquí són múltiples les subtrames que es comencen a desenvolupar, incloent-hi més personatges com Gus Fring, el líder de la xarxa de drogues, Hank Schrader, un agent expert en drogues i alhora cunyat de Walter White o Todd Alquist, membre d’una banda nazi amb la qual s’aliarà White.

Havent explicat molt generalment l’argument de la sèrie, perquè de veritat que és molt més extens, identificarem dos punts forts que fan destacar molt notablement a la sèrie.

Hem de parlar indispensablement de l’evolució del personatge principal, ja que m’atreviria a dir que és allò que fa que no estigui parlant d’una sèrie qualsevol.

La personalitat de Walter White, durant les cinc temporades, va evolucionant molt dràsticament, fent que l’espectador senti un amor-odi cap a ell. Comença la trama sent un home desesperat, afectat per la crisi dels 50 i per un càncer terminal, que ha acabat donant classes en un institut després de veure com els seus socis d’una antiga empresa ara són milionaris. A banda de tot això ha de mantenir la seva família, que està a punt de veure’s ampliada per una altra filla.
El fet de no tenir diners fa que prengui una decisió altament arriscada i comenci a produir droga.

Durant els primers episodis se sent molt malament per delinquir i enganyar la seva família, no se’l veu feliçment i simplement espera mals resultats durant el tractament per morir-se i deixar de patir. Però a mesura que avancem, sobretot durant la segona i tercera temporada, veiem que Walter White cada cop està més involucrat dins el món de les drogues. Fins i tot opta per escollir un pseudònim que fa servir en les trobades amb altres distribuïdors, Heisenberg.

A partir d’aquí l’espectador ja pot començar a diferenciar a Walter White, el bon home que lluita contra un càncer i fa tot el possible per ajudar a la seva família, de Heisenberg, una persona amb un pèl de malícia que gaudeix del que fa. La verdadera evolució de White és el canvi cap a Heisenberg.

Una escena relacionada amb el seu company fa que es comenci a veure Heisenberg, la part fosca de Walter White. Una nit visita a Jesse Pinkman i la seva parella a casa seva i se’ls troba dormint després d’haver consumit substàncies. La noia, de sobte, es comença a afogar davant de White, i ell la deixa morir, causant molts traumes a Pinkman.

Les dues cares del protagonista, Walter White contra Heisenberg

I és que la relació entre tots dos socis i el seu final també podem classificar-ho com un dels altres punts forts de la sèrie. Comença sent una relació molt freda, però a mesura que van guanyant diners es fan fent més amics. Llavors, quan s’alien amb Gustavo Fring, la relació es comença a trencar a l’estar sempre relacionada amb el tòxic món de les drogues.
Gus Fring és un home molt poderós, però l’evolució de Heisenberg fa que tanta ambició vulgui acabat amb ell. I així ho fa, el mata i es converteix en la figura més important dins l’àmbit.
I aquí és quan comença la caiguda de Walter White, ja que contracta una banda de nazis que l’acaba traint, trenca totalment la relació amb Pinkman i és descobert pel seu cunyat Hank. Els nazis segresten a Jesse sense que ningú faci res per impedir-ho i maten a Hank, la qual cosa afecta profundament a Heisenberg, que recupera lleugerament la personalitat de White.

Després de barallar-se amb la seva família i haver-ho perdut tot, mesos després decideix tornar al seu bon caràcter i alliberar a Jesse gràcies a un enginyós pla i una baralla amb la banda. Un cop ho aconsegueix, li demana a Pinkman que acabi amb ell, després de tots els traumes que li ha causat, però Pinkman s’hi nega, ja que no el vol complaure mai més. Però Walter White ja estava ferit i acaba morint, Jesse escapa i els seus camins es separen definitivament, concluint així la sèrie.

Com a punt negatiu podem destacar que la sèrie a vegades es pot fer molt lenta, perquè la varietat de subtrames és molt extensa. Per posar un exemple, dura molt tota la investigació de Hank per descobrir la persona que està darrere el negoci de metamfetamina, que en realitat és el seu propi cunyat. No és fins a la cinquena i última temporada que es resol, això sí, amb un final increïble.

A continuació he volgut parlar amb dues persones que han vist la sèrie per veure una mica la seva opinió.

Roc Garolera l’ha vist completament, per tant, el podem considerar un expert. Ens expressa la seva opinió quan li preguntem sobre Breaking Bad:

Declaracions de Roc Garolera / (Pol Sanglas)

En canvi, Gerard Jimenez no l’ha acabat de veure, per això, en trobar-se a mig camí i no conèixer el final, també és interessant la seva opinió:
“Estic acabant la segona temporada i la veritat que em costa una mica, se’m fan una mica massa llargs alguns capítols. Tot i així, me n’han parlat tan bé del final que la veritat és que tinc ganes de continuar avançant i acabar-la tota.”

Declaracions de Gerard Jimenez / (Jan GArriga)

Per acabar, abans d’arribar a les conclusions, faré una petita comparació de Breaking Bad amb la seva sèrie germana, Better call Saul, que serveix per aprofundir molt en el personatge de Saul Goodman, un advocat que porta tots els temes legals i no tan legals de WhitePinkman. La preqüela també té una molt bona construcció de personatges, però li manca la falta d’acció, molts cops hi ha massa diàlegs. Un factor que fa que molta gent consideri que la sèrie iguala o inclús supera a Breaking Bad és el seu final, que ofereix un tancament molt rodó a tot l’univers i a cada personatge.

Doncs ara si, havent parlat una mica de cada punt que considerava important, puc dir personalment que per mi és la millor sèrie actual, ja que aconsegueix crear una vinculació molt intensa amb l’espectador , fa que empatitzi amb els personatges i al mateix temps, que vulgui continuar mirant-la. A més, penso que sense utilitzar grans efectes especials, ni comptar amb actors de gran renom, es consolida com una de les trames més completes dins la televisió. Cal destacar que és una sèrie nacional dels Estats Units que gràcies a la seva qualitat, la plataforma Netflix la va comprar, la va popularitzar i va obtenir el reconeixement que mereixia des de feia temps, guanyant, entre d’altres, el Globus d’or l’any 2014 i l’Emmy el 2008.