‘La complexitat dels traumes infantils i l’estrès posttraumàtic’ per Maria Vinyeta

Per Maria Garolera

Els alumnes de 2n de Batxillerat de l’escola Sant Miquel del Sants van exposar els seus treballs de recerca els dies 19 i 20 de gener de 2022, treballs que portaven durant un període de més o menys un any.

Els traumes infantils i el Trastorn d’Estrès Posttraumàtic‘, va ser el treball de recerca dintre l’àmbit de psicologia que va presentar la Maria Vinyeta el dimarts 20 de desembre de 2022 a les 16:30 en el tribunal 19. En el camí l’ha acompanyat Anna Arumí, professora de psicologia del col·legi, que juntament amb Bruna Bas, psicòloga de l’escola, van formar el jurat. Aquest tribunal estava format a més per les alumnes Anna Guitart i Berta Morató que també presentaven el seu treball aquest dia.

En el públic hi havia companys i companyes de 2n de batxillerat, alumnes de 1r de batxillerat i per descomptat familiars de la ponent (mare, àvia, germana…). L’ambient era tens i es notava els nervis de les alumnes. Potser tampoc va ajudar gaire el fet que instal·léssim una càmera per gravar tota la presentació per així poder-la penjar a les xarxes del Sant Miquel i de la revista del col·legi.

A les 16:00 van començar les presentacions primer va ser el torn de l’Anna, llavors de la Maria i finalment el de la Berta.

A l’inici de la presentació es notava que la Maria estava nerviosa i en alguns trams anava una mica massa ràpid a l’hora d’exposar, però a mesura que anava avançant ella s’anava sentint sentir més còmode i convençuda del que explicava. Tot i els nervis es va entendre de manera molt correcta i fàcil la presentació de la ponent.

Durant la presentació no va haver-hi cap intervenció ni distracció del públic si bé és veritat que el soroll de l’exterior es va fer protagonista en alguna ocasió.

Al final els aplaudiments es van fer notar i la Maria va poder deixar anar tots els nervis continguts.

Quant a la presentació de la Maria Vinyeta, va començar a plantejar-nos l’objectiu que es va marcar i a patir del qual va desenvolupar el seu treball de recerca, el qual se centrava a investigar els traumes infantils i les conseqüències de l’Estrès Posttraumàtic.

La hipòtesi que es va plantejar va ser si el cervell d’un infant que ha patit un trauma infantil es desenvolupa de manera diferent que el d’un infant que no ho ha patit.

A continuació, després d’una breu introducció dels temes principals en els quals se centrava la seva presentació (personalitat, traumes infantils i el trastorn d’estrès posttraumàtic), va explicar les tres activitats a partir de les quals ella va estudiar els cervells i comportaments dels nens que presenten estrès posttraumàtics i també el seu desenvolupament de competències emocionals.

La personalitat són aquelles qualitats i característiques que ens diferencien entre nosaltres les quals depenen molt de l’entorn. Es desenvolupa durant la infància i és evolutiva en funció de la moda, temps i espai en el qual vivim…

Aquesta es divideix en 2 elements: el temperament i el caràcter. Quan parlem de temperament, ens estem referint a aquella part innata de la nostra personalitat que ve determinada per l’herència genètica. Quant al caràcter és un aspecte tant innat com adquirit, a més és conseqüència en part de les experiències i interaccions socials que anem tenint a la nostra vida.

Els traumes infantils és una ferida emocional, conseqüència d’un succés dolorós o angoixant viscut durant la infància. Si no es confronta i afronta de manera adequada es poden reviure les emocions i això et pot anar seguint fins a l’edat adulta creant així un trauma de per vida i multiplica les possibilitats de tenir ansietat i depressió.

Els traumes estan associats a la conducta i modifiquen les persones no només a nivell biològic sinó també social i físic.

El trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) és una afecció de salut mental que algunes persones desenvolupen després d’experimentar o veure algun fet traumàtic, en altres paraules és bàsicament la resposta d’un trauma infantil.

Símptomes comuns de les persones que tenen TEPT són: reviure els sentiments del trauma, estar sempre alerta a causa de la sensació de perill que els acompanya i tenir emocions negatives cap a un mateix

La Maria es va plantejar 3 activitats per tal d’identificar si nens de primària tenien estrès posttraumàtic i com era el desenvolupament de les seves competències emocionals:

  1. Procés
  2. Si m’expresso
  3. Calendari emocional

Per acabar va fer una darrera activitat que consistia en la comparació de cervells entre una persona que patia un TEPT i un altre que no.

Va concloure que com a conseqüència del trauma infantil el desenvolupament cerebral es veia afectat i provoca un sistema nerviós vulnerable i una desviació del procés de desenvolupament. Són tres les principals zones del cervell que es veuen afectades: l’hipocamp, l’amígdala i l’hipotàlem

Finalment ens va exposar les conclusions a les quals va poder arribar ella i vam poder veure tots que els traumes infantils som molt més complexos del que es veu a primera vista i la importància que siguin tractats de manera adequada.

En acabar la presentació i després de tots els aplaudiments, la Bruna no li va fer cap pregunta si no li va donar l’enhorabona i va dir que aquest treball seria molt útil per a elles per poder tractar i portar a terme dintre l’escola i ajudar així a persones que han viscut un TEPT. L’Anna Arumí també la va felicitar i després li va preguntar que trobava ella a faltar a l’escola perquè el TEPT pugui ser tractat? La seva contesta va ser molt entenedora i es va mostrar molt segura en respondre-la.

A continuació vaig preguntar a gent del públic que els hi havia semblat la presentació i tots van coincidir en el fet que a pesar dels nervis de la ponent, els hi va semblar molt interessant i els hi va permetre saber més coses amb relació a la personalitat, trastorns i estrès posttraumàtic.

La veritat és que des del primer moment que vaig llegir el títol de la presentació sabia que seria del meu interès i la presentació no em va decebre al contrari em va semblar molt atractiva, em va enganxar des de l’inici i fins i tot em vaig quedar amb ganes de saber més sobre aquest tema.

Per concloure crec que la Maria va fer molt bona presentació i que pot estar molt orgullosa del seu treball, fet que li ha permès descobrir i investigar la complexitat del estrès posttraumàtic i dels trastorns infantils i també veure la importància de l’educació psicològica en el camí de creació de la personalitat de cada infant.