‘La ciència darrere de les sargantanes’: Un treball de recerca molt especial

Per Lluc González

Aquesta última setmana de curs ha estat una etapa força important per a tots els estudiants de l’escola Sant Miquel dels Sants, ja que els alumnes de segon de batxillerat han presentat els seus respectius treballs de recerca que han estat preparant durant gairebé un any sencer. Des de la nostra revista ens hem desplaçat per a cobrir aquells treballs de recerca que hem considerat més interessants, en aquesta crònica podreu trobar tota la informació necessària sobre el treball presentat per en Roland Macías Rios.

Tots aquells interessats en la biologia o temàtiques similars quedareu sense dubte fascinats per aquest treball i la seva rigorositat. Si entrem més en detall aquest treball es concentra principalment una branca de la biologia denominada com a “genètica” que es centra en l’estudi dels gens en els éssers vius i la seva transmissió. En Roland ha realitzat un estudi de la genètica d’uns animals comuns, les sargantanes ibèriques, i com això ha pogut a arribar a influir en la seva distribució geogràfica dintre de la península Ibèrica.

Probablement, us preguntareu a què és deu aquesta curiosa elecció alhora de seleccionar una espècie per estudiar, però durant la presentació del treball es va deixar clar a tots els espectadors presents que s’havien seguit una sèrie de criteris completament objectius per a dur a terme aquesta selecció, tal com s’exigeix en els estudis científics professionals.

Per començar, la idea principal d’aquest treball va sorgir d’una preocupació per les espècies que habiten a la península ibèrica i com el canvi climàtic, un problema que es va agreujant a mesura que passa el temps, podria arribar a influenciar la distribució geogràfica d’aquestes espècies degut als canvis extrems en el clima que es poden arribar a produir.

Dintre de totes les espècies de la península Ibèrica es van seleccionar les sargantanes per diverses raons, per exemple, les sargantanes es reprodueixen molt ràpidament i contràriament tenen un temps de vida molt limitat, això els converteix en un subjecte idoni per aquest treball, ja que permet estudiar vàries generacions de sargantanes diferents en un període de temps reduït. Per una altra part, les salamandres són una espècie força comuna i es troben en moltes àrees de la península pel que es pot obtenir accés a elles molt fàcilment.

En Roland exposant les conclusions finals del seu treball

El principal objectiu d’aquesta investigació era aconseguir determinar la correlació que trobem entre la distància genètica i la geogràfica de les sargantanes, és a dir observar si els grups de sargantanes que es troben separats geogràficament presenten diferències en el seu codi genètic.

Clarament, per aconseguir arribar a una conclusió s’havien d’investigar diverses salamandres i emmagatzemar una gran quantitat de dades sobre les seves seqüències genètiques. Per aconseguir dur a terme aquesta tasca tan complexa en Roland es va ajudar d’una sèrie de programes informàtics que van facilitar aquest procés.

El primer d’aquests era “Genbank”, Genbank és una base de dades pública a la que pot tenir accés qualsevol persona, dintre d’aquesta s’hi emmagatzemen una gran quantitat de seqüències genètiques juntament amb anotacions que n’expliquen el significat biològic, això va permetre a en Roland obtenir les seqüències genètiques de vàries salamandres ibèriques. També es va fer ús de la web GBIF, acrònim de “Global Biodiversity Information Facility”, una organització mundial que es dedica a recopilar dades de tots els éssers vius a escala mundial i les posa a disposició del públic.

Per últim, es va fer ús del software Esri que permet representar una sèrie de dades de manera cartogràfica, és a dir aplicar les dades que has recopilat en un mapa, una eina perfecta per un cas com aquest on es vol demostrar la relació entre les dades aconseguides i la seva situació geogràfica.

GBIF i Esri són alguns dels programes utilitzats per obtenir i emmagatzemar dades

Per a determinar les diferències genètiques entre les diferents salamandres es va posar especial atenció en els marcadors genètics, un marcador genètic és una seqüència de DNA que pot presentar variacions entre els individus d’una mateixa espècie, els marcadors genètics tenen una gran importància en casos com aquests on l’objectiu principal és aconseguir realitzar un mapa genètic d’una espècie en concret. En aquest cas es va observar el DNA mitocondrial d’un total de quatre salamandres diferents (Podarcis muralis, Podarcis carbonelli, Podarcis bocagei i Podarcis vaucheri) utilitzant un model de “Kimura- 2 paràmetres”, ja que és aquell més utilitzat per detectar diferències genètiques dintre de la comunitat científica, i es va portar a cap una comparació dels resultats.

La conclusió a la qual es va arribar a través d’aquest procediment és que les salamandres més allunyades (entre 300 i 700km) mostraven una correlació positiva en les variacions però en distàncies més menors no es veien resultats, és a dir que en comparar el seu DNA mitocondrial en alguns casos les variacions eren poques i no es tractava d’un fet molt evident, i per això deduïm que la diferència geogràfica entre individus d’una mateixa espècie no implica directament una diferència genètica. Tot i això, aquesta conclusió podria no ser del tot fiable, ja que durant la presentació també es van exposar els errors que s’havien comès durant aquest procediment, per exemple el fet que algunes coordenades de la localització de les salamandres fossin incorrectes o un factor que s’havia ignorat, però que podria influenciar el resultat d’aquest estudi. aquest factor es tractava de la immigració d’algunes sargantanes, varies de les zones que s’havien estudiat no tenien barreres geogràfiques entre si, això permet que existeixi la possibilitat que algunes salamandres hagin immigrat a un territori diferent del que van néixer i de manera conseqüent hagin afectat el resultat de l’estudi.

Al llarg de l’exposició es va notar sense dubte que es tractava d’un treball amb molta feina al darrere i que havia experimentat un gran procés de síntesi per tal de poder-se presentar en una franja de temps de 15 minuts, tal com van assenyalar els propis membres del jurat. També suposava un repte aconseguir adaptar un procés tan complex en una explicació més simple que qualsevol persona del públic pogués arribar a comprendre, però personalment vaig trobar que l’exposició era molt entenedora i que feia una molt bona feina a l’hora d’explicar el llarg procés que havia comportat aquesta investigació, incloent-hi tots els programes o webs que s’havien utilitzat i arribant a dedicar una secció als errors que s’han pogut cometre i els efectes que poden tenir.

Al llarg del treball també es va deixar clar que l’objectiu del treball no era merament personal sinó que buscava contribuir a la conservació d’aquestes espècies. Les sargantanes són una espècie que no compta amb una gran mobilitat i que es veu greument afectada per l’activitat humana, aquest estudi buscava assegurar la conservació de les sargantanes realitzant una aportació amb els resultats de la seva investigació. El fet que no es tracti només d’un estudi acadèmia sinó que també contribueixi a un bé comú és sense dubte un bon punt positiu.

Exemplar de sargantana comú, molt abundant a la penínusla Ibèrica Autor: John P.Clare

Per part del jurat l’exposició va rebre majoritàriament crítiques positives que felicitaven en Roland per la seva recerca exhaustiva, obtenir dades complexes com la informació genètica d’una sèrie d’éssers vius no és un repte fàcil i requereix estar ben informat i saber exactament quines fonts d’informació són les més adients per aquests casos, un treball com aquest va semblar impressionar el jurat que va quedar força satisfet.

Durant la sessió de preguntes en Roland va haver de respondre diverses qüestions sobre els procediments que havia seguit durant el treball i els mètodes que havia utilitzat, tot i que algunes preguntes eren molt concretes i sense dubte calia preparació per a respondre-les en Roland es va defendre perfectament, va respondre totes les preguntes amb confiança i contundència sense deixar espai pel dubte mentre que mantenia la compostura en una situació tensa com aquesta, el jurat es va mostrar satisfet amb les respostes obtingudes i van elogiar el treball i tot el llarg procés que s’amagava al seu darrere.

A causa del fet que les presentacions disposaven d’un temps límit de 15 minuts resultava impossible explicar detalladament tota la feina que hi havia darrere de la recerca realitzada, en Roland es va veure obligat a realitzar un resum que sintetitzés tots aquells punts essencials del seu treball i pogués mostrar totes les hores de feina que hi havia el darrere. Sense dubte va aconseguir el seu objectiu, ja que tots aquells que van assistir a la presentació, sobretot estudiants interessats en la biologia, van quedar impressionats per la seva feina.

Per veure l’opinió que va deixar aquesta presentació en els membres del públic, vam entrevistar a l’estudiant de primer de batxillerat Aniol Gorgals, que cursa l’itinerari social. L’Aniol va comentar que tot i que va deixar la matèria de biologia un cop va arribar a batxillerat encara estava interessat en allò relacionat amb aquesta disciplina, per aquesta raó va decidir assistir a aquesta exposició. La declaració que l’Aniol va realitzar va ser la següent: “He quedat impressionat per la gran quantitat de feina que comportava aquest treball, trobo que fer un treball així requereix molta paciència i dedicació i no és una cosa que pugui fer qualsevol”.

En conclusió, estem davant d’un treball que ha mostrat una recerca sobre la seva temàtica molt completa i exhaustiva, això juntament amb una presentació molt ben sintetitzada i explicada ha donat lloc a molt bones crítiques per part de tot el públic. Estem davant d’un treball extremadament complet i fins i tot un model a seguir per algunes persones.