Ignasi Roviró: “No prendre una decisó a vegades és més equivocat que prendre-la”

Queralt Sala, Martina Fernández i Anna Viñas 

L’Ignasi Roviró va néixer l’any 1958, va estudiar magisteri a l’Escola Universitària Sant Miquel de Vic, més tard va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona. Va començar a ser director de l’escola l’any 2004 i a dia d’avui encara conserva la seva posició. 

Quina valoració fas com a director de l’arrencada d’aquest nou curs? 

En general, satisfactòria, però us he de dir que també patia molt perquè no sabia com gestionaríem el tema de la pandèmia. L’any passat estàvem preparats però tot i així ens va sorprendre molt com van anar les coses, sobretot pel que fa a la gestió del dia a dia. Hi van haver alumnes, igual que també n’hi ha aquest any, que van haver de fer quarantena i era la primera vegada que ens trobàvem en aquesta situació. Ara fa un any va ser molt complicat, sí que és cert que ho vam aconseguir, però va ser molt complicat. Tot i que enguany també està sent difícil, probablement ho és menys que l’any passat. També hem tingut casos de Covid i ja han hagut de confinar a 2 grups però no està sent tan complicat com jo m’esperava.

Creus que des de que l’escola ofereix el batxillerat internacional el centre és més conegut arreu de la comarca? 

Més conegut potser no, però en canvi, sí que genera unes expectatives que potser no es generaven abans. Per exemple, la gent comenta: “Veus, a l’escola Sant Miquel han començat a oferir el batxillerat internacional que abans no oferien” i això genera més expectatives.

En la teva experiència com a director i professor diries que la manera d’ensenyar ha evolucionat de forma positiva? 

Si bé és cert que hi ha diferències, allò més important segueix sent el mateix: aprendre. A més a més, aprenem entre persones, de la mateixa manera que estem enraonant nosaltres ara. Això amb la pandèmia encara ho hem pogut observar més, ja que quan entremig de dos interlocutors hi ha un ordinador, la comunicació i l’aprenentatge es compliquen i ho fan tot més difícil. En canvi, quan estem junts i podem parlar cara a cara és més fàcil i interessant aprendre. 

Quin àmbit de l’escola ha estat més perjudicat per la pandèmia? 

La pandèmia ho ha tocat tot, no hi ha cap àmbit que no hagi quedat tocat. A més a més, hem patit  molt i no només nosaltres sinó totes les escoles en general. M’és difícil dir-vos quin àmbit de l’escola ha estat el més perjudicat però potser us diria que el fet de no poder venir a l’escola de forma presencial ha estat el que més mal ens ha fet a tots.

Per quin motiu, durant els últims anys, s’han dut a terme noves obres a l’escola? 

Fa ja un temps, uns quants anys, vam decidir crear un pla estratègic anomenat Horitzó 2030, que ja és el tercer pla estratègic que elaborem des de l’escola i en el que en un cert moment vam decidir plasmar-hi com voldríem que fos l’escola l’any 2030. Entre altres coses que es plantegen en aquest pla, n’hi ha una que consisteix en tenir uns espais que s’adeqüin a la manera en que volem ensenyar. Doncs bé, les obres estan orientades a aconseguir aquesta fita del pla estratègic. Concretant encara una mica més, no només hem fet obres perquè havíem de reformar o perquè passàvem per un moment difícil, sinó per centrar-nos en el que volíem fer i en el perquè volíem fer-ho. Enlloc de fer un passadís, que ja era el que teníem, vam decidir que tot espai de l’escola havia de ser un lloc adequat  per aprendre i, d’aquesta manera, treure’ns la idea de que hi ha d’haver un espai per circular, el passadís, i un altre espai per aprendre, l’aula.  i passar a  entendre que tots els espais son aptes per estudiar, fer reunions, estar amb els companys, entre d’altres. 

De quina manera creus que les obres poden influir en l’aprenentatge dels alumnes? 

Aquest tema va lligat amb el que he dit abans, al convertir-ho tot en un espai d’aprenentatge, l’objectiu és influir positivament en els alumnes. 

Us heu vist perjudicats a l’hora de fer obres per la ubicació cèntrica en la que es troba l’escola?  

Perjudicats no, però els contextos si que ho fan una mica més complicat. Per exemple, aquest  estiu es va haver de tallar una part del carrer i per tant van quedar també perjudicats els veïns. A més a més, vam haver de posar unes fustes molt grosses que dificultaven el pas, per tant, jo no diria que vam quedar perjudicats però sí que el context condiciona. 

Hi ha previsions en un futur proper de tornar a fer reformes al centre? 

L’Horitzó 2030 ens diu que hem de seguir treballant, per tant, si la pregunta és hem acabat de fer obres? La resposta és que no, encara no hem acabat. Entre altres coses, les aules haurien de ser reformades i la façana també, ara bé, quan? Això ja és molt més complicat, ja que aquest any ja s’ha fet un tros molt gros.

Què t’agrada fer en el teu temps lliure? 

A mi m’agrada molt estudiar i llegir, per tant molt bona part del meu temps la passo, llegint i treballant. Ara, per exemple, m’ho passo molt i molt bé amb una pintura del segle XIV, miro articles i intento descobrir perquè els homes d’aquell temps pintaven així, és un “hobby” que tinc. Demà, que és dissabte,  ja estic pensant en que he de llegir un article que tinc preparat. És clar que  també passo temps amb la meva família. 

Des que vas començar a ser director de l’escola hi hagut canvis en la teva vida personal? 

Sí, diguem-ne que hi ha dues coses: la primera és que dedico molt més temps a la feina, i la segona és un tema de responsabilitat, és a dir, per una banda, si hi ha alguna cosa que no va bé, jo em sento responsable i ho haig d’assumir i, per altra banda, quan un alumne té èxit estic content. 

Canviaries alguna decisió que has pres des que ets director ? 

No prendre una decisió a vegades és més equivocat que prendre-la. Moltes vegades veus el resultat de la decisió després i no abans, i hi ha coses que dius: “Aquí podríem haver-ho fet millor”, però això és inevitable. Per exemple, si em poso en la pell de l’estudiant i penso en què estudiaré l’any que ve, ara probablement no sabria si estic prenent una bona decisió però un cop estigués estudiant allò escollit pensaria que aquella decisió va ser bona, per tant, moltes vegades el resultat d’una decisió no l’observes fins després.

En algun moment de la teva carrera has pensat en deixar de ser director? 
Mireu la resposta és que no, ara bé, si la pregunta el que ve a dir és si hi ha algun moment en que els problemes no et feien feliç? Aleshores la resposta és sí però això no vol dir que quan no he estat feliç hagués hagut de deixar-ho estar ja que quan hi ha problemes s’han de solucionar. Així que sí que hi ha hagut moments difícils però aquests no son els moments de dir: ho deixo perquè tinc problemes. En tot cas, si hi ha problemes, el que un ha de fer és solucionar-los i un cop solucionats llavors un pot pensar en si deixar-ho o continuar. 

No obstant, ara ja començo a tenir alguns anys i conto que d’aquí poc ja m’arribarà la jubilació, m’imagino que acabarem així, ara bé, ganes de deixar-ho estar no en tinc perquè estic molt content de la feina que es fa, tant els professors com les professores de l’escola treballen moltíssim, se’n fan un fart, i els alumnes també fan molt bona feina. Per exemple, amb la pandèmia, si ens n’hem sortit és perquè els alumnes, pares i professors han fet molts esforços i la veritat és que ens n’hem sortit molt bé. Quan veus que tothom treballa i s’hi posa de valent és una gran satisfacció.


Redactor junior

close