Eveli Noguera: “Ser capità no és només portar el braçalet el dia del partit”

Eveli Noguera Parcet es capità del UE Tona i professor del Sant Miquel dels Sants. Va néixer l’any 1995 i porta jugant a futbol mes de 20 anys i sempre a volgut dedicar-se a l’ensenyament.


Com vas començar a jugar a futbol?

Vaig començar quan tenia quatre o cinc anys tot i que anteriorment havia jugat a hoquei, però vaig veure que no era el meu esport. Llavors vaig començar a jugar a futbol al Roda de Ter de porter i vaig durar dues temporades, fins que un dia a la mitja part em van posar de davanter, vaig fer tres gols i ja em vaig quedar com a jugador.

A quins equips de futbol has jugat?

Vaig començar jugant al Roda de Ter, seguidament vaig fitxar pel Vic Riuprimer, després vaig passar a la Damm un cop vaig acabar l’etapa de juvenil vaig passar al Marinao Poblet què és un equip de Sant Boi que està a primera Catalana, llavors vaig fitxar pel Viladecans que també estava a primera Catalana, finalment al Vic Riuprimer i ara al Tona.

A dia d’avui t’agrada el futbol de la mateixa manera que quan erets un nen?

Si. Jo penso sempre que el futbol és un estat d’ànim i per això també estic jugant a futbol, quan les coses van bé a dintre el camp la setmana passa més ràpida. Segueixo tinguent aquell esperit juvenil de quan vaig començar i per això segueixo jugant a dia d’avui, quan m’avorreixi o no tingui ganes d’anar a entreno serà el dia que tingui que plegar.

Quin a set l’equip que t’has sentit més a gust?

Com a club a l’equip que m’he sentit més a gust i més professional ha sigut la Damm van ser quatre anys molt intensos i em van passar moltes coses allà, i a nivell personal també vaig créixer molt. El fet de passar d’un equip de poble a un equip com la Damm que està a una gran ciutat, conèixer persones, adaptarme a les diferents formes de joc i a les diferents persones que formaven l’equip va ser un canvi molt gran.

A què et dediques actualment?

Actualment estic treballant al Sant Miquel, l’any passat treballava com a professor d’educació física i aquest any com que hem reduït els grups estic fent altres funcions aquí a l’escola. També ho estic combinant amb una altra feina, un negoci familiar.

Què vas fer per ser escollit capità del Tona?

Bàsicament ser jo en tot moment, també perquè sóc el jugador que porta més anys al club i també perquè els meus companys em van escollir juntament amb els entrenadors.

Què feies abans de treballar de professor?

Doncs la veritat és que he fet moltes coses, he treballat en molts sectors diferents però sempre he tingut clar que el meu sector era l’ensenyança. M’agrada treballar amb adolescents i lluitaré perquè segueixi sent així durant molt anys.

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

M’agrada dedicar-lo sobretot en el món de l’esport, com ja he dit abans sóc un aficionat el món de l’esport, en concret en el futbol però també m’agraden altres esports com la bici, el tenis, el pàdel…També m’agrada passar temps amb la família, amb els amics.

És important la teva funció com a capità del Tona?

Considero que la funció del capità no és només portar el braçalet el dia del partit, si no generar un bon clima a l’equip que de fet és la clau per assolir els nostres objectius a nivell esportiu. Si aconsegueixes que l’equip vagi tot a una i sigui una pinya els resultats arriben, i de fet es lo que ens ha passat últimament amb el Tona, on l’any passat vam estar a un pas de pujar a tercera divisió.

Has tingut alguna lesió important?

Malauradament jugant a futbol m’han passat moltes coses perquè sóc un jugador que m’agrada anar al límit. Fa quatre o cinc anys em vaig trencar els creuats i els meniscs, l’últim any de la Damm em vaig trencar parcialment el creuat de l’altra cama, des-de llavors lesions menys greus però que hem acabat a l’hospital com pot ser un trau al cap, o a la sella. Cada any em passen coses i és una cosa la qual hauria de millorar.

Creus que la violència es sol relacionar amb l’esport?

Penso que cada vegada surten més casos i personalment a nosaltres ens va tocar viure un desenllaç molt dur quan vam perdre la promoció contra la Guineueta, un barri de Barcelona molt humil però que a l’hora la afició era una mica violenta. Van increpar a dos o tres jugadors del meu equip i quan estàvem pujant cap al bus ens vam trobar que ens havien robat tot el material que havíem deixat a dintre l’autobús.

Redactors Juniors

, ,
close