És l’esclavitud un acte del passat?

L’esclavitud és la condició per la qual una persona està sotmesa a una altra, perdent així qualsevol tipus de llibertat, és a dir aquestes persones estan subordinades a unes altres, contra la seva voluntat, obligades per la violència o altres formes de coacció. Es converteixen pràcticament en mercaderies que es poden comprar, vendre i fins i tot intercanviar.

Els esclaus són considerats objectes de propietat i de comerç, de fet consten com a possessors de persones de reconeguda vàlua i prestigi socials, ja nos sols professionals sinó també persones respectables i respectades.

La seva existència és un indicador del tipus de moral i coherència ètica que tenien en aquells temps la societat. De la mateixa manera que l’avanç progressiu respecte la dona, els drets d’infants… la negació del dret a esclavitzar és una de les grans ètiques morals de la humanitat.

L’aparició d’aquest fenomen es remunta segurament a l’època en què els avanços agrícoles van fer possibles societats més complexes, en les quals resultava un avantatge disposar del treball dels esclaus en les diferents tasques agrícoles, mineres, ramaderes, en la construcció d’infraestructures o edificis…

En el temps de les diferents dinasties egípcies, existien esclaus, era normal en la societat dels hebreus, fenicis… i també durant el regnat de grecs i romans. Existien també en els bàrbars que van ocupar l’Imperi Romà, en tribus del nord d’Àfrica, en regnes musulmans, a l’Índia, a la Xina…

En aquests temps més remots els humans percebien els membres d’altres grups com diferents, “menys humans”. Les persones sotmeses a esclavitud solien ser membres d’altres pobles, religions, cultures o la gent de la mateixa societat que es trobava en classes inferiors. Amb aquesta consciència de superioritat i com que resultava econòmicament un recurs avantatjós, l’esclavització entrava dintre la normalitat.

La principal forma d’obtenir esclaus durant segles va ser a través de les guerres, aquestes eren enfrontaments entre dos grups o ciutats per aconseguir territori o recursos i també pels vencedors i segons quines necessitats tenies, els esclaus eren una altra font d’intercanvi.

L’esclavitud en les diferents cultures era una pena per haver comès algun delicte, és a dir pagaven amb la seva pròpia llibertat i passaven a ser considerats “coses”, “peces”.

Aquest fenomen s’ha imposat i s’ha partit de formes molt heterogènies, segons l’època, cultura, classe, sexe… Ja sigui per la duresa del tracte, el treball, ser esclaus públics o privats, segons si eren homes o dones, ja que entra als dos grups hi havia un component sexual que marca una clara distinció.

Durant el segle XVI, mentre l’esclavitud estava en procés de desaparició a Europa, a les colònies americanes renaixia i sota les seves pitjors formes. En pocs anys, el començ d’esclaus negres van adquirir una importància econòmica molt gran. Aquí es van establir societats molt esclavistes, és a dir, basades en l’explotació dels esclaus per fer funcionar la seva economia i els seus sistemes de producció.

No va ser fins al segle XIX que va començar la lluita contra l’esclavitud, aquesta lluita es va anar gestant amb gran lentitud i amb moltes dificultats. En aquest segle va ser quan es va fer l’abolició de l’esclavitud en la majoria de països. I en el segle XX amb la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) es va prohibir definitivament en tots els països del món.

Encara que l’història de l’esclavitud és una història inacabada, perquè avui dia continuen existint i també apareixen altres noves formes de dominació o submissió.

Quan parlem d’esclavitud moderna, ens estem referint a quant una persona és obligada a treballar en condicions infrahumanes sense que es pugui negar a causa de la coacció, amenaces o abús de poder.

A través de la seva explotació, la persona que es troba a la posició de poder, es lucra o treu profit, a costa de la seva feina sense tenir en compte les condicions laborals.

Entre les principals causes d’esclavitud hi ha la pobresa, que torna més vulnerables a les persones que la pateixen, especialment als nens i les dones.

Hi ha diferents tipus d’esclavitud al món actual, entre els més destacats estan:

En primer lloc, el tràfic de persones, especialment dones i nenes per l’explotació sexual, les quals són transportades i venudes a màfies d’altres països, obligant-les a exercir la prostitució sota amenaça de matar-les o fer mal als seus familiars, i retenint els seus passaports.

En segon lloc, també es reflecteix en l’explotació laboral que pateixen moltes persones, obligades a treballar moltes hores sota unes condicions pèssimes i cobrant el mínim o directament no cobrant res, ja que han de saldar un deute a les màfies que els han entrat il·legalment al país.

En tercer lloc, en països poc desenvolupats, com per exemple Bangladesh, és molt comú el treball infantil, on es veuen obligats a treballar, des de molt petits sota explotació, tant per benefici de terceres persones com per la seva pròpia supervivència.

En la comarca d’Osona, i Vic en concret, existeixen aquestes formes modernes de l’esclavitud.

El més recent, és un cas on el passat mes d’abril la Policia Nacional, va alliberar una vintena de persones que eren víctimes d’explotació laboral i vivien en unes condicions d’esclavitud en diversos locals de menjar ràpid del Maresme, Vallés Oriental i Osona.

La gran majoria d’aquestes víctimes estaven en situació irregular a l’estat espanyol i eren obligades a treballar cada dia sense descans ni cap mena de retribució econòmica, sota l’amenaça de ser expulsades d’Espanya.

Per tant, podem dir que l’esclavitud no ha desaparegut sinó que ha adoptat noves formes, que són encara més difícils de combatre, ja que moltes d’elles estan amagades als ulls de la societat.