Entre la bellesa i el dolor, l’ànima d’una ballarina

Per a la setmana del 20 de desembre, es va portar a terme la jornada de treballs de recerca del col·legi Sant Miquel dels Sants, on els alumnes de segon de batxillerat van haver de fer una exposició oral del seu propi treball.

Jo vaig triar el treball de la Judit Alcoba, ella va néixer el 30 de desembre de 2004 a Vic, i actualment és una alumna de segon de batxillerat humanístic del col·legi Sant Miquel dels Sants. Una de les seves passions és el ballet, que el porta practicant des dels quatre anys, i és per això que va fer el seu treball de la dansa clàssica.

El títol del seu treball de recerca és “Entre la bellesa i el dolor, l’ànima d’una ballarina”, aquest treball estudia des d’una perspectiva psicològica, el perfil anatòmic estètic ideal d’una ballarina de ballet clàssic tal com s’ha anat definint des dels orígens d’aquest art. La Judit em va comentar que una de les raons per la qual va triar aquest tema va ser degut al fet que veia com persones pròximes a elles van comentar a desenvolupar trastorn psicològic, i es va qüestionar el perquè de les seves accions.

Anna Arumí ha sigut la tutora que ha posat en pràctica aquest treball, ella és una de les psicòlogues i professora del mateix col·legi. Aquesta exposició oral es va dur a terme al col·legi Sant Miquel dels Sants a Vic, el dilluns 20 de desembre de 2021 de les 17.00 hores fins a les 18.00 hores a l’aula 3, on també es van presentar dues exposicions més. En aquest tribunal es presentaven els treballs de recerca relacionats amb la psicologia.

Com ja he mencionat, l’exposició va començar a les cinc de la tarda. Totes les taules de l’aula estaven plenes, en aquest tribunal hi va acudir la tutora dels treballs, en aquest cas, l’Anna, també hi van assistir les seves famílies i uns quants alumnes de batxillerat. Entrant a l’aula vaig notar que l’ambient estava bastant tens, i hi havia bastant silenci, fins vaig notar els nervis de les alumnes que presentarien les seves exposicions.

Durant l’exposició tothom estava molt concentrat amb el que explicava la Judit, l’ambient havia deixat d’estar tan tens, però els nervis seguien allà, però, tot i això, es podia notar com el públic l’hi posava molta atenció al treball, i que estaven molt interessats amb el que explicava. 

La presentació va durar exactament vint minuts, després que l’alumna acabés d’explicar el seu treball tothom va aplaudir. I per acabar, la tutora, l’Anna va fer una breu opinió sobre el treball i li va fer un parell de preguntes.

En la contextualització del contingut del treball, la Judit va tenir en compte diferents continguts, aquests van ser, les companyies més famoses de l’actualitat i els seus mètodes d’aprenentatge, així com la tendència a desenvolupar trastorns mentals per perseguir aquest ideal, els trastorns que afecten més en el ballet són l’ansietat, la depressió, el trastorn de conducta alimentària i la bipolaritat, així i tot, el treball se centra més en el trastorn de conducta alimentària, ja que és que el tendeix més a aparèixer en el món del ballet. 

I en aquest sentit, es van analitzar els factors com l’autoestima dels ballarins, la seva dieta, la seva relació amb el dolor, les autoexigències i la competitivitat a què es veuen sotmesos i les frustracions que comporta la seva situació. Pel fet que l’ideal estètic juga un rol molt important en el pensament general de la dansa clàssica.

També es va valorar la influència de les xarxes socials, l’impacte que suposa voler assolir la perfecció i les conseqüències d’aquest fet. El treball es plantejava com a objectiu complementari conscienciar el públic des d’un enfocament diferent del clixé que fa veure el ballet com un món de color rosa, una perspectiva que no sempre és real.

Després de la presentació els hi vaig fer un parell de preguntes a la tutora del treball, l’Anna Arumí, al jurat, que va ser la Bruna Bas, i que també és psicòloga del Sant Miquel, i per últim vaig triar una persona del públic, que en aquest cas li vaig fer les qüestions a la Mariona Font, una alumna de primer de batxillerat que formava part del públic i que també practica el ballet. 

ANNA ARUMÍ, TUTORA DEL TREBALL DE RECERCA

“Jo també estic molt orgullosa de com ho va fer”, comentava l’Anna. Va dir que pensava que la Judit ho va fer molt bé, i que el producte final va ser molt bo i que podia estar molt contenta del seu treball. “Tendim a pensar que l’ideal de la bellesa ha de ser una figura molt esvelta, prima, i ha de ser alta. I les noies que no s’hi acosten, busquen semblar-se quan hi ha una perfecció al darrere, i com que són més exigents, acaben patint o desenvolupant un trastorn”, va respondre la tutora del treball, davant la pregunta de per què creu que el trastorn de conducta alimentari també afecta persones que no són ballarins.

Seguidament, li vaig demanar l’opinió a la Bruna Bas, i ella em va explicar que l’exposició oral era el que li va agradar més del treball. A més em va comentar que creia que era un tema molt vigent, i en aquest cas la Judit es va centrar més en el món de la dansa, i pensa que es podia generalitzar en molts àmbits i molts sentits de la vida.

I per últim li vaig fer les mateixes preguntes a la Mariona Font, una alumna de primer de batxillerat. Va explicar que l’exposició li havia semblat molt interessant, ja que l’argument que tractava i la part pràctica realitzada era molt complexa i ben vista. “Com a ballarina, m’he sentit molt identificada amb aquest treball i amb tot el que ha parlat, i, per tant, el tema m’ha agradat molt”

Finalment, li vaig fer un parell de qüestions a la Judit. Li vaig preguntar quines havien sigut les majors dificultats per fer el treball escrit i ella em va respondre que en alguns punts del tema no hi havia tanta informació i no s’havia fet cap recerca, com per exemple els estereotips del gènere, en concret, el tema de l’home ballant. Ella pensava que hi hauria molta informació i de fet hi ha molt poca recerca d’aquest apartat. Així que va fer servir la seva opinió i gràcies al fet que en sabia bastant d’aquest punt va poder generar la seva pròpia opinió. “L’ideal estètic exigeix un tipus de cos molt concret i llavors és molt difícil trencar aquest estigma, per això quan intenten arribar a aquest ideal és quan es comença a desenvolupar trastorns”, raonava a la pregunta de per què creia que eren tan estrictes amb l’alimentació en el ballet.

A mi em va agradar molt el tema que tracta aquest treball. Així mateix, ella va tenir la capacitat de sintetitzar-ho d’una manera excepcional. Va tenir unes habilitats molt bones per exposar, penso que va utilitzar uns recursos visuals clars i entenedors per al públic, i la seguretat en la qual va presentar sento que va donar molta credibilitat, se li va veure una forta vinculació relacionada amb el que estava parlant, de manera que crec que va fer una molt bona exposició del seu treball de recerca.

Redactor junior

close