Autosave-File vom d-lab2/3 der AgfaPhoto GmbH
/

El Mundial que va aixecar polseguera desèrtica

Per Arnau Casas, Marc Ramos i Gerard Jiménez

El passat 18 de desembre de 2022 va acabar el Mundial de Futbol de Qatar amb victòria argentina. Per aquestes dates pot semblar estrany, però l’elevada calor del desert aràbic va provocar que l’esdeveniment esportiu més conegut al món s’hagués de disputar a la tardor. El canvi de calendari, inusual fins ara, va ser una de les moltes controvèrsies que el Mundial tenia, com ara la cultura masclista i homofòbica de Qatar, l’explotació de treballadors per fer els estadis o la falta de drets del país acollidor, aspectes totalment oposats a Occident.

Tot i el soroll de fons extrafutbolístic, es va viure una competició preciosa. Els jugadors venien en un excel·lent moment de forma, ja que les lligues ja estaven funcionant des de l’agost. La gesta de l’Argentina de Messi, que amb aquest títol per molts es converteix amb el millor jugador de la història, l’esforç de França, la persistència de Croàcia o la sorpresa marroquina deixen un molt bon regust de boca a tots els aficionats, que van estar enganxats a la televisió durant un mes.

Un d’ells vaig ser jo, l’espectacle esportiu va passar per sobre els meus ideals oposats al petit país de l’or negre. No em podia perdre un esdeveniment que només se celebra quatre anys, i brinda als espectadors un futbol únic, un sentiment ja propi de les Copes del Món. Aquest sentiment, aquesta passió estesa a molta gent, fa que el futbol sigui l’esport del poble i de pas, s’hagi convertit en un negoci de l’entreteniment.

L’economia del futbol

És cert, el futbol fa temps que és un negoci. Des de la competició per emetre els partits per una cadena televisiva fins a la suposada compra del Mundial de Qatar, la moneda tria com es desenvolupa aquest esport. Els diners són poderosos i mai ho deixaran de ser mentre el futbol continuï agradant i s’hi inverteixi de la mateixa manera s’ha fet fins ara.

Quan les coses funcionen doncs, també s’hi apunten els més rics. L’entrada dels xeics àrabs al futbol no és un afer nou. Les principals lligues europees tenen clubs gestionats per homes de poder del petroli, que en veure com les reserves baixen, decideixen invertir allà on corre el caler. Qui no coneix Nasser Al-Khelaifi, el cap del Paris-Saint Germain, que va revolucionar el món del futbol fitxant Neymar per 222 milions d’euros el 2017, una xifra mai vista fins aleshores. 

Ho hem d’acceptar, el futbol ha esdevingut un negoci, però de cap manera els espectadors ens vendrem així. El nostre esport és i serà sempre una passió per davant de tot.

SAMARRETA DEL BARÇA DE LA TEMPORADA 2013-14 (ARNAU CASAS)

Corrupció i explotació

Seguint el fil de l’economia, durant el torneig van saltar espurnes de corrupció provinents d’Europa: es tractava d’uns eurodiputats sobornats per Qatar. La cara més visible dels encausats va ser la d’Eva Kaili, vicepresidenta del Parlament Europeu. “¿Quién es más corrupto: Qatar o los que recibieron el dinero?” feia el titular d’eldiario.es. No es poden cometre aquests fets. Encara que la dimissió dels diputats hagués estat efectuada, va ésser irresponsable com la Unió Europea tingués escàndols com aquests.

A l’altre cara de la moneda, centenars de treballadors immigrants van morir en circumstàncies naturals durant la construcció dels estadis mundialistes. L’excusa incrèdula no feia més que desprestigiar una competició ja amb molta polseguera. No és lògic que uns estadis gegantins s’aixequéssin amb molts pocs anys sense l’explotació a l’obrer. Tampoc és lògic quina utilitat tindran els camps construïts a base de cadàvers humans un cop finalitzi la festa futbolera. Del que no tindrem mai cap dubte és que mentre es tinguin els petrodòlars es podran continuar fent coses com aquestes. 

Una societat endarrerida

És molt bonic conèixer les cultures d’arreu del planeta, i no ho deixa de ser la del país que disputa un Mundial. Enmig desert i la calor sufocant s’hi obre una societat acollidora. Sota el paraigües de la benevolència qatariana per això, s’hi amaguen rastres significatius de masclisme i homofòbia, uns problemes que fa anys que haurien de ser païts. ¿Com pot ser que una persona no pugui entrar en un estadi pel fet d’estimar diferent? Per què dona ha de ser dependent d’un home per existir? Són qüestions que des d’Occident no podem entendre però que en certs territoris són obvis. 

No van ser poques les referències de les seleccions europees i americanes a l’inici del torneig en relació a aquestes mancances humanitàries. La boca tapada dels jugadors alemanys per exemple, va ser la resposta en la negativa de la FIFA de no deixar portar el braçalet de l’arc de Sant Martí que, altrament, serien amonestats. Tornant a l’aspecte econòmic, el peix es mossega la cua quan el govern d’Alemanya, dies després de la protesta dels jugadors, negociés amb institucions qatarianes sobre la compra de gas. Si els teus gestos són bons, també ho han de ser les accions.

Problemes climàtics

L’últim tema a destacar és el canvi climàtic. És un gran problema i les conseqüències són evidents. El Mundial es va haver de celebrar a l’hivern ja que a l’estiu tòrrid pèrsic l’esport és impracticable. A trenta graus, la temperatura ambient en que se solia jugar aquest novembre i principis de desembre no ho és tant, però per l’esport professional ho acaba esdevinguent. És per això que es van habilitar uns aires condicionats potents per atenuar la persistent calor, que per facilitar un punt, acaben contribuint a un altre més perillós com és l’efecte hivernacle.

Sense cap dubte no es tenen gens en compte les condicions climatològiques de l’espai on es va disputar la Copa del Món ni la cultura ancestral del territori. N’estic segur que els beduïns deuen estar-se posant les mans al cap.

Veient el panorama amb tots els ets i uts, la competició preciosa que vam poder gaudir va tenir un clar rerefons corcat, que no fa més que evidenciar que Qatar no va ser un país apte per fer-hi un Mundial. Des de la seva nomenació no van parar d’haver-hi polèmiques de tot tipus.

De cara endavant potser es veuran més conseqüències derivades de la celebració de la Copa del Món, des d’econòmiques com podrien ser un augment de taxes de turisme a Qatar i països propers fins a socials per l’explotació de treballadors, passant per consequències climàtiques com l’escalfament global.

EL DESERT D’ARÀBIA (JOAN CONILL)