/

‘El juego del calamar’: Ficció o realitat?

Per: Christian Flores, Guillem Farrés i Jordi Griera

Suposo que tots vosaltres heu vist en algun lloc unes persones vestides de vermell amb unes màscares amb formes geomètriques. Són els guàrdies de la nova sèrie de Netflix que s’ha popularitzat a nivell mundial.

El juego del calamar és una sèrie que es va estrenar el 17 de setembre de 2021. Es original de Corea del sur i ara mateix s’està convertint en una de les sèries de parla no angles més vistes de la hstòria. De moment compta amb una temporada de nou capítols que segur que us faran gaudir i estar pendents fins a l’ultim moment.

La sèrie ens comença presentant el nostre protagonista Gi-Hun, que viu amb la seva mare i no està en una bona situació econòmica. Al metro un desconegut li ofereix diners si guanya en un joc tradicional japonès i quan acaben li dona una tarjeta amb un número de telèfon, dient-li que truqui si vol guanyar més diners. Ell hi truca i és segrestat. El que no sap és que acaba d’entrar en uns jocs a mort molt sanguinaris on haurà de competir amb altres participants que per aconseguir sobreviure a canvi d’un enorme premi econòmic que incrementarà cada cop que mori un participant.

La sèrie em sembla molt bona, utilitza el tema dels jocs mortals que ja hem vist en altres sèries, però en aquest cas ho fa mitjançat molts recursos per fer-ho diferent i ser més atractiu per l’espectador. Crec que les relacions entre els protagonistes i els secrets que la sèrie amaga fins al final estan molt ben aconseguits i són el que fa que estigui tan ben valorada.

Ens mostra alguns temes molt importants a la societat, per començar ens fa preguntar-nos sobre el bé i el mal, sobre qui són els dolents i sobre si realments ho són. Per altra banda ens fa veure les diferències a la societat i les diferents classes socials: mentre que els jugadors estan arriscant la seva vida per guanyar diners, altres aposten per veure qui es morirà abans a les proves. Una clara reflexió sobre el poder dels diners i sobre si aquests estan ben repartits, aspectes que ens fan pensar que la sèrie no s’allunya tant de la realitat. Això em fa plantejar-me si aquesta trama esta més a prop de la ficció o de la realitat.

A mi em va enganxar des del primer capítol i crec que això li dóna molt valor perquè aconsegueix el requisit més important que una sèrie ha de tenir. Pel meu gust la considero massa violenta i sanguinària però això no treu que sigui una molt bona sèrie. 

Sens dubte crec que els adolescents a partir dels setze anys haurien de veure-la, i els adults no se’n salven perquè també els hi agradarà aquesta trama.

A part la sèrie juga molt bé amb els setiments del públic i fa que personatges estimats morin o que canviem diversos cops la nostre opiniò sobre algun d’ells. Aquests permanents canvis d’actitud fan molt especial aquesta sèrie, d’això ens adonarem a l’ultim capítol on se’ns donarà a llum els més gran dels secrets que la sèrie amaga i ens deixarà amb un gust agredolç.

En conclusió he de dir que jo posaria aquesta sèrie entre les cinc millors que he vist, els jocs que fan i la seva forma de fer-los em sembla molt original. Per altra banda també he de dir que no tot és positiu, la sèrie compta amb un parell de capítols que per mi van ser molt lents de veure, en els que no hi havia jocs i la trama que vivien els protagonistes no em despertava cap curiositat. Crec que és la part més fluixa e la sèrie. Més enllà d’aquests dos capítols que se’m van fer llargs i avorrits, la resta de la sèrie és bona i no tinc res negatiu a dir. 

Redactors Juniors

, ,
close