JR Go

La memòria en paper

a Actualitat/Cultura/JR Go

Dinou anys després de la seva última exposició artística al Casino de Vic, l’artista Mireia Puntí i Carné torna amb “Els plecs de la memòria”

Amb aquesta exposició, la qual ha estat treballant durant els últims 3 anys, Puntí pretén transmetre la sensació de fer memòria d’un record que es creia oblidat, i és en aquest moment quan el passat i el present se superposen. Per representar aquest concepte, Mireia Puntí incorpora plecs de paper en els seus quadres, i d’aquí sorgeix el títol “Els plecs de la memòria”.

Per a dur a terme aquest projecte ha estat fonamental la influència de l’escriptor francès Marcel Proust, que parlava de com una olor, una imatge o un so pot portar-nos a fer memòria de situacions i moments que no recordàvem.

Mireia Puntí ha plasmat aquest fenomen en els seus quadres, fent ús de diferents materials, però sobretot de l’anomenat “paper japó” que és un tipus de paper fet d’arròs i que mitjançant una llima se li pot donar més o menys transparència.

Aquesta exposició ha sigut molt ben rebuda pel públic, com hem pogut comprovar en l’entrevista realitzada al conegut artista Josep Vernis i Burés. La resposta per part del públic ha satisfet les expectatives de la Mireia.

Els quadres de Mireia Puntí i Carné han estat exposats al Temple Romà de Vic des del 24 de febrer de 2020 i ho estaran fins a l’1 de març d’aquest mateix any.

Escrit per Laura Masoliver, Anna Morató, Berta Ferran i Sergi Ortiz.

Una tarda amb molta rima

a Cultura/JR Go

Es va poder gaudir d’una bona tarda acompanyada de música i sobretot de rimes que feien ballar a tothom

El passat divendres 31 de Gener l’equip de STM Report va assistir a la final de la Batalla de Galls Freestyle Connexió Katharsis al Teatre LLiure, a Montjuïc.

Al llarg de la tarda, molts rappers i MCs, alguns amb renom dins la comunitat, van demostrar la seva gran capacitat per improvisar i fluir per les bases i van aconseguir que tant petits com grans gaudissin d’una activitat diferent.

Barcelona Witch Market, un festival màgic

a Actualitat/Cultura/JR Go

Torna a Barcelona el festival centrat en l’univers de Harry Potter

El Barcelona Witch Market és una fira amb temàtica de Harry Potter, una saga de llibres creada per JK Rowling, que gira entorn tota mena de fenòmens de la literatura fantàstica relacionats amb aquest famós mag, la qual va tenir molt d’èxit, i que es va multiplicar amb el llançament de les pel·lícules.

La fira es va instal·lar per quart any consecutiu a la ciutat muggle de Barcelona, la qual va convertir la Universitat de Barcelona en Hogwarts. En un principi s’havia de celebrar els dies 9 i 10 de novembre, però a causa de les eleccions es va ajornar als dies 23 i 24 del mateix mes.

Aquest any el mercat va tenir un to més tenebrós, fent així homenatge a la quarta entrega de la sèrie: Harry Potter i el Calze de Foc, amb un focus especial en personatges com Voldemort i els seus Mortífags. Tot i així, es va mantenir el concurs de cosplay -és a dir, vestir-se com els personatges de la saga- com els altres anys, en el qual es premia la millor disfressa. 

En l’esdeveniment hi va haver diferents activitats distribuïdes en vuit espais diferents. Alguns exemples en són: la desfilada de la moda de la bruixa contemporània, la rifa malèfica, un trivial màgic, una classe de pàrsel (la llengua de les serps), una classe de futurologia (l’art d’endevinar el futur) amb la professora Trelawney, partides de rol, jocs de taula, un escape room dels “Crims de Kramister”, un Club de Duel prohibit o un taller per a fer varetes.

El mercat es va convertir en l’espai per a vendre productes artesanals amb molta qualitat, fets a mà pels fans de la sèrie. Es trobaven en estands on la gent els comprava, que estaven repartits en espais diferents de la Universitat.

Per una banda, trobàvem photocalls, on la gent es podia disfressar dels seus personatges preferits i fer-se fotografies en moments representatius de les pel·lícules.

Per l’altra, en un espai exterior hi havia una gran quantitat de parades de menjar, en què s’hi trobaven menges màgiques típiques de les pel·lícules i llibres. Allà s’hi podien degustar chocolate frogs, pastissos i galetes decorats amb els logotips de les cases de Hogwarts, donuts inspirats en els personatges, begudes calentes, i comptava amb una zona chill out per a menjar. 

Com cada any, hi havia convidats especials i representatius de la sèrie, que van fer conferències, van conversar amb els seus fans i van signar autògrafs.

Aquest any, van venir Jose Luis Angulo, la veu de Lord Voldemort i director del doblatge de la saga en les pel·lícules en castellà; i Gemma Rovira, traductora de molts dels llibres de la saga al castellà. El STM Report va tenir el plaer de parlar amb Jose Luis Angulo (veure en el vídeo a continuació).

Escrit per: Alberta Ferran i Sergi Ortiz

“Casa de nines, 20 anys després”

a Cultura/JR Go/Opinem

La continuació de la cèlebre obra del noruec Henrik Ibsen es pot veure a l’Atlàntida de Vic

El diumenge 10 de novembre, alguns alumnes de batxillerat internacional i humanístic del col·legi van assistir a l’obra de teatre Casa de nines, 20 anys després, la qual va tenir lloc a la sala 1 de l’Atlàntida de Vic.

Casa de nines, 20 anys després és la continuació de la cèlebre obra del noruec Henrik Ibsen, Casa de nines (1879), la qual acaba amb la protagonista Nora Helmer marxant de casa. Aquesta, va generar una gran controvèrsia, ja que critica fortament les normes del matrimoni del segle XIX i es considera la primera obra teatral feminista.

La segona part està escrita per l’americà Lucas Hnath i es va estrenar a Broadway el 2017, Sílvia Munt ha estat la directora de la versió en català, la qual ha estat traduïda per Helena Tornero. L’obra en català es va estrenar per primer cop al festival Grec, a Barcelona, el passat setembre.

El començament de l’obra se situa en el moment que Nora Helmer (Emma Vilarasau) torna a entrar per la porta de la casa per la qual havia marxat 20 anys enrere.

Nora, que és una escriptora feminista d’èxit, busca el divorci amb el seu marit, ja que la seva reputació està en joc a causa de l’amenaça d’un jutge (el qual havia abandonat la seva dona després de llegir els seus llibres). El problema és que Nora havia estat signant contractes i tramitant documents que, com una dona casada, no podia fer en la societat de l’època.

En tornar a casa s’encara amb tres personatges: la dida dels seus fills, el seu marit i la seva filla petita els quals se senten dolguts per l’abandonament de Nora.

Aquesta intenta explicar les raons per les quals va marxar i critica la societat masclista del moment. L’obra és clarament feminista i posa en evidència la situació de la dona i invita a pensar si aquesta ha canviat gaire respecte a l’època en la qual se situa l’obra. 

Des del meu punt de vista l’obra estava molt ben ambientada, amb una decoració senzilla i minimalista que s’esqueia molt bé al fil argumental de l’obra.

Per una banda les interpretacions dels actors estan molt treballades i això es reflecteix a l’escenari, ja que emocionen. Tot i que l’obra està molt ben estructurada, crec que el dramatisme és exagerat, ja que pràcticament només es barallaven uns amb altres.

Per altra banda, el desenllaç em va semblar confús i contradictori a la idea principal de l’obra. Finalment, la meva valoració és positiva, ja que l’argument no és un tema anacrònic, tot el contrari, tracta un tema d’actualitat.

Una autèntica obra de misteri

a Actualitat/Cultura/JR Go
dav

Testimoni de càrrec, la nova obra de teatre que es pot veure al Teatre del Raval.

El passat 7 de novembre les nostres reporteres Núria Jufré i Lídia Povedano van anar a veure l’obra de teatre “Testimoni de càrrec” al Teatre del Raval de Barcelona.

Com se sent un espectador després d’haver vist l’obra “Testimoni de càrrec”? La veritat és que enlluernat.

Testimoni de càrrec (en anglès “The Witness of the Prosecution”) és una obra de l’escriptora Agatha Christie que va prendre el seu lloc al teatre l’any 1953. Aquest any, el Teatre del Raval n’ha fet una adaptació.

L’obra tracta el judici per l’assassinat de la senyora French. Leonard Vole, un jove amic de la víctima, n’és el principal sospitós. El mòbil? La senyora French li ha deixat tot el seu testament.

L’obra parla per ella sola. L’equip que l’ha dut a terme ha sabut enganxar el públic a cada moment, fent-lo viure de primera mà l’experiència. Petits detalls, com ara, el fum del cigarret de l’advocat, que traslladena a l’espectador a l’Anglaterra dels anys 20. Personatges còmics, com ara, la senyora Mckenzie, que li fan veure la part còmica de tot plegat.

A més, els actors fan participar el públic a l’obra, fent-los formar part del jurat que determinarà la culpabilitat o la innocència de Leonard Vole.

Tot i que els actors prohibeixen descobrir el final, la revista us recomana que l’aneu a descobrir, si aquest article us ha deixat amb la intriga de saber què és viure una autèntica obra de misteri.


Visitem el MNAC i l’ICGC

a Actualitat/Cultura/JR Go

Alumnes de 2n de batxillerat protagonitzen una de les sortides més especials del trimestre

El passat dimarts 29 d’octubre, els estudiants de Geografia i Història de l’art de segon de Batxillerat, vam poder gaudir d’una visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i a les instal·lacions de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), a Barcelona. 

L’ICGC és, tal com va dir la nostra professora Anna Jiménez, la “casa dels mapes”; gran part dels mapes sobre Catalunya s’elaboren en aquesta institució; que s’ubica en un edifici singular al parc de Montjuïc. Fan encàrrecs per a altres zones del planeta i s’encarreguen de l’estudi de fenòmens geològics i sísmics, i  també realitzen la Predicció d’Allaus i informació nivològica al Pirineu de Catalunya. 

L’ICGC té a disposició tres avions amb multitud d’aparells, com ara càmeres, sensors o làsers, per captar tota la informació necessària del territori; amb aquests s’emmagatzemen un seguit de dades sobre cada zona determinada, per exemple fer fotografies aèries, la temperatura o altres ones electromagnètiques.

Arxiu

Aquestes dades es traslladen llavors als ordinadors de l’ICGC, on són interpretades pels seus tècnics. A través d’aquesta anàlisi poden, per exemple, saber la quantitat i el tipus de planta que hi ha en un conreu d’acord amb la seva resposta fotosintètica o també esbrinar el tipus de material que hi ha en el sòl segons el temps de resposta d’una emissió d’ones.

Aquestes dades llavors s’empren per comprovar la producció agrícola d’un camp o veure com respondrien diferents regions en funció d’un terratrèmol. Llavors, un equip de persones es dediquen a representar gràficament totes aquestes dades, en forma d’estudis o mapes, entre d’altres. 

Vam acabar la visita veient com funciona la prevenció d’allaus, sobretot al Pirineu. En la serralada hi ha set zones diferents que, segons factors com la quantitat i el tipus de neu, el vent o el pendent del relleu, entre d’altres, posseeixen més o menys risc que es desprengui part de la neu i es provoquin les conegudes allaus.

Que queda representat en el Butlletí del Perill d’Allaus (BPA) que es pot consultar a la seva web. S’estudia el gruix de les diferents capes per veure quina és la més fràgil i propensa a desprendre tot el que té per sobre. La responsable de la secció ens va advertir que àdhuc les petites resulten mortals, les principals causes de defunció són el politraumatisme, l’asfixia i, en menor mesura la hipotèrmia.  

Taquímetre

Per altra banda, en el marc de la matèria d’Història de l’art, ens vam endinsar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, situat al Palau Nacional de Montjuïc, i construït per a l’Exposició Internacional de 1929.

L’any 1934 va obrir les seves portes com a Museu d’Art de Catalunya, aplegant la col·lecció medieval considerada la més important del món. El 1995, ja com a Museu Nacional d’Art de Catalunya, es van inaugurar les sales d’art romànic i de manera successiva es va anar ampliant fins que el 2004 es va fer la presentació nova d’art modern.

El nostre professor, Héctor Saez, ens va guiar a través de les col·leccions d’art modern, romànic i gòtic, tot mostrant-nos les peces més significatives de cada secció i explicant-nos tot el que és necessari per analitzar i entendre el seu valor.

D’aquesta manera, durant la visita no només vàrem poder contemplar algunes de les composicions més destacades, sinó que aquells que cursem la matèria hem tingut l’oportunitat de visualitzar-les des de diverses perspectives i aplicar el contingut que havíem après a l’aula a l’hora de comprendre-les. 

En resum, les dues visites ens van ser molt profitoses per a les respectives assignatures de Geografia i Història de l’Art. La visita a l’ICGC és tot un privilegi, per a nosaltres, ja que vam  poder veure que, més enllà dels mapes, és una institució que està contribuint a la seguretat i el benestar de les persones. La visita al MNAC va ser la sortida perfecta per a poder gaudir, en directe, d’allò que estudiem cada dia a classe.  

Escrit per: Laura Serrat i Isaac Fernández

Oktoberfest a Barcelona

a Actualitat/Cultura/JR Go


L’Oktoberfest, també conegut com a Festa de la Cervesa, és un festival d’origen alemany que remonta al 1810, any en què es va celebrar el casament del príncep Lluís I amb la princesa Teresa de Sajonia-Altenburgo. És una celebració històrica de la ciutat de Munic i en l’actualitat és considerada una de les festes més populars de tot el món. Aquest festival s’ha traslladat a altres ciutats europees, entre elles, Barcelona, que celebra aquest 2019 la vuitena edició del 3 al 13 d’octubre.

Durant aquests dies vam aprofitar per reunir-nos amb l’ Àlex ( promotor del Festival) per demanar-li qüestions sobre l’Oktoberfest.

Per què es va decidir fer aquest festival a Barcelona?

El festival no es va decidir sinó que simplement fa deu anys estava tornant de l’Oktoberfest de Munic amb dos companys més i vaig pensar “perquè no montar-lo a Barcelona?” i des d’aquell moment vaig decidir muntar-lo.

En les 8 edicions realitzades d’aquest festival, hi ha hagut algun canvi, o sempre ha estat el mateix?

Sí hi ha hagut canvis, per millorar el festival. Aquests canvis són deguts a l’experiència obtinguda de cada edició, els avenços tecnològics… per exemple aquest any hem proporcionat una caseta on només oferim menjar sense gluten.

Quin tipus de clientela considereu que teniu? Més jovent o gent més adulta?

De tot tipus ja que poden entrar persones de totes les edats. Si ets menor has de venir acompanyat d’un adult que es farà responsable en cas que passi qualsevol cosa. Aquí vénen des de menors a persones de noranta anys.

Soleu tenir problemes amb clients que no saben controlar-se? Costa treballar amb això?

Sempre hi ha problemes en festivals d’aquest tipus i és per això que tenim personal de seguretat. Quan nosaltres veiem a una persona que està començant a causar problemes la traiem del local. Treballar amb aquestes persones potser una mica difícil ja que quan beuen massa costa de controlar-los.

Considereu que cada vegada teniu millor o pitjor clientela?

Cada any sol haver-hi la mateixa clientela. Llavors cada any és la mateixa situació.

Creus que el festival aporta un creixement a la ciutat?

Sempre per aquests tipus de coses se solen fer estudis si aporta un benefici a la ciutat. Però en aquest cas no s’ha especificat, perquè la gent no sol venir a Barcelona només al Oktoberfest, ja que en principi Barcelona es una ciutat turística.

En els últims anys ha anat augmentant la participació de la gent en aquest festival?

La participació ha anat augmentant ja que al principi no era conegut i per tant hi havia menys gent. També el màxim de persones permès ha anat augmentant fins al punt de tenir 6.000 persones d’aforament.

Creus que vénen estrangers a Barcelona per al festival?

Sí vénen, però els que hi són no vénen pel festival en si, sinó per visitar la ciutat de Barcelona.

Estopa celebra els 20 anys al Palau Sant Jordi

a JR Go

Estopa es fa gran: 20 anys fa ja que cantem les seves cançons. Per què qui no ha cridat a viva veu “Por la raja de tu falda yo
Tuve un piñazo con un Seat Panda“? ?

Els germans David i José Muñoz presenten Gira Fuego el 14 desembre de 2019 on interpretaran tant noves cançons com les conegudes “de tota la vida.”

Us ho perdreu? ?

FITXA TÈCNICA

QuèConcert d’Estopa
Quan?14 desembre de 2019 a les 21:30h
On?Palau Sant Jordi 
Quant?Des de 34€. Preu a consultar.
Com?Els menors de 16 anys només podran accedir-hi acompanyats de la seva mare, pare o tutor legal.

Improshow: un espectacle únic

a JR Go

L’Improshow és un espectacle únic indiscutiblement. La gent del públic és qui decideix el curs de l’obra, així que a cada funció hi ha històries ben diferents.

Deixeu-vos sorprendre per la increïble capacitat dels actors per improvisar. És ben divertit! ?

FITXA TÈCNICA

QuèImproshow
Quan?Sempre
On?Teatreneu
Quant?Des de 11,50€. Preu a consultar.

El secret de l’èxit de Rosalía

a JR Go

Repassem amb experts de Microfusa les claus que han fet triomfar la cantant per tot el món

Avui dia és difícil trobar algú que no conegui a Rosalía. La cantant de Sant Esteve Sesrovires s’ha convertit en una de les estrelles emergents més populars no només a Espanya sinó a escala internacional.

L’èxit del seu segon àlbum ‘El mal querer’ ha projectat la seva carrera més enllà de les nostres fronteres i l’ha convertit en un fenomen sense precedents. Només cal veure l’impacte que ha provocat el seu pas per festivals com Coachella.

T’has preguntat mai quines són les claus de l’èxit de Rosalía? Avui les repassem de la mà d’un especialista de la producció musical, el professor de Microfusa, Ramir Martínez.

Una combinació innovadora

El primer que crida l’atenció de Rosalía és que ha aconseguit sorprendre a tots amb una innovadora combinació de flamenc i música electrònica. “Fins ara s’havien fet intents bastant folclòrics, però Rosalía ho ha fet de forma atrevida i trencadora”, explica Ramir Martínez, que destaca la integració de la música flamenca amb els ritmes més punters de l’electrònica, com el trap o el reggaeton.

Aquesta proposta no s’ha deslliurat de la polèmica i dels crítics més puristes, que consideren que Rosalía ha fet una apropiació indeguda d’una música amb moltes arrels. No obstant això, Martínez considera que aquesta polèmica ha contribuït a generar debat sobre l’obra de Rosalía i a donar-la a conèixer.

Un so internacional

Tot i partir de la música flamenca, una cosa que podria haver limitat el seu èxit a un públic espanyol o llatí, Rosalía ha sabut dotar la seva obra d’un so internacional que li ha obert les portes a un públic molt més ampli.

“Mentre que altres artistes s’enfoquen més al mercat llatinoamericà, Rosalía ha fet una producció internacional, i ho ha aconseguit sense tirar de productors de fora, sinó que ha concebut, produït i comunicat el seu producte comptant amb actors locals”, explica el professor de Microfusa, en referència al productor de la Rosalia, El Guincho, i la productora Canadà, encarregada de la realització dels seus vídeos.

https://www.instagram.com/lawebdecanada/?utm_source=ig_embed

En aquest sentit, Martínez explica que tradicionalment la música anglosaxona s’ha alimentat de la seva pròpia tradició sonora, però que en l’actualitat s’està obrint a nous ritmes de les anomenades “músiques del món”. Rosalía també s’ha pogut beneficiar d’aquesta tendència.

El paper del productor musical

Rosalía ha comptat amb la col·laboració d’El Guincho per a la producció del seu àlbum ‘El mal querer’. Sens dubte, aquest productor canari és en bona part responsable dels sons que doten la música de Rosalía del seu estil únic i característic.

https://www.instagram.com/canadaeditorial/?utm_source=ig_embed

Segons explica Ramir Martínez, El Guincho “és hàbil barrejant aromes i connotacions tropicals i de músiques del món”, una cosa que està present en la música de Rosalía.

No obstant això, no s’ha de menysprear l’aportació de la mateixa cantant en la composició de les cançons i les lletres. La suma dels dos talents sens dubte ha contribuït al seu èxit.

Molt més que música

Finalment, la gran repercussió de Rosalía es deu també, en gran part, al marc audiovisual amb el qual ha presentat i venut la seva obra. I és que avui dia no n’hi ha prou amb dominar la producció i oferir un bon producte musical, sinó que també cal dotar-se d’una estètica.

La cantant ha sabut envoltar-se del talent de la productora de vídeos Canadà per crear-se una estètica pròpia a través dels seus impressionants videoclips, que han contribuït a reforçar la part musical.

En els centres de Microfusa pots aprendre els passos a seguir per ser un artista amb el curs impartit en col·laboració amb Solent University, Bachelor of Arts in Popular music performance. Consulta la seva oferta!

Anar a dalt