LA FORADADA (ARNAU CASAS)
LA FORADADA (ARNAU CASAS)

Cal un nou model de turisme?

Catalunya és un país d’estiueig. Des dels zero metres d’altitud fins al Pirineu Axial, el nostre territori ens brinda paisatges suculents, que animen a qualsevol a descobrir-lo. El clima mediterrani d’estiu, el mar i la platja, així com les valls, els llacs i els cims fan de les delícies al visitant. Són molts paisatges en poc més de 32 km2, en concret 135 segons un reportatge de la revista El Temps.

Fora del sovint anomenat territori, la ciutat de Barcelona és la joia de la corona del turisme internacional, la Meca dels estrangers a Catalunya. La Sagrada Família s’ha consolidat com un monument de primer ordre europeu, i els carrers de Ciutat Vella a més de la façana litoral ja són un clàssic. No és d’estranyar que l’Idescat contés fins a 79.865 places d’hotels disponibles durant l’any 2021, la majoria cobertes durant l’estiu.

A la comarca d’Osona i rodalies també s’ha percebut aquest auge del turisme: cada vegada hi han més cases rurals, degut a la demanda de turisme de tranquil·litat i relax que la nostra regió ofereix a diferència d’altres com la Costa Brava. A l’oficina de turisme de Vic em van notificar que les places d’hotels del 2021 a la marca turística de Paisatges de Barcelona, la que inclou Osona, van ser d’un total de 2902. A més l’ocupació general era d’un 64% a Osona, una misèria comparada amb les dades de la capital catalana però d’una tendència a l’alça per aquesta zona.

Un sector determinant en l’economia

El turisme és un sector vital per l’economia catalana. Representa un 2,1% del PIB de Catalunya i dona feina a moltes persones directament i també indirectament. Estem parlant d’una activitat econòmica que involucra no només hotels, sinó totes les necessitats per cobrir d’un visitant abans i durant la seva estada. Les agències de viatge planifiquen i els restaurants, botigues de records, monuments se’n beneficien, a part de tot allò que hi ha a darrere com són els productes de la terra que es serveixen al plat, les tasses amb el dibuix d’una barretina a més dels arquitectes i paletes que ajuden a tirar endavant la Sagrada Família. Comarques com el Baix Empordà o la Vall d’Aran no podrien gaudir de tanta riquesa si no fos per les platges o els càmpings muntanyencs estivals. 

A la ciutat de Barcelona la petjada de visitants ha contribuït a donar molts privilegis als seus ciutadans. La Sagrada Família es podrà acabar de construir a l’estil que Gaudí volia gràcies a la gran recaptació que es fa anualment i els barcelonins podran triar la destinació del món que vulguin des d’un aeroport considerat internacional.

Sense anar més lluny, a la nostra comarca la pujada del turisme rural ha ajudat a restaurar el patrimoni arquitectònic de les masies. L’èxode rural va deixar moltes cases de pagès a la intempèrie, fins que amb moltes d’elles la transformació en allotjament els ha fet recuperar el seu esplendor.

DURANT ELS MESOS D’ESTIU EL TURISME ESTRANGER CREIX (EPDATA.ES)

Una pèrdua d’identitat i tranquil·litat pels barris turístics

Els estrangers, els ciutadans nacionals i els propis catalans gaudim del nostre territori com mai. No obstant, no tot són flors i violes a la indústria de la felicitat, tot té un límit. A molts districtes de la ciutat comtal o de vil·les turístiques de la costa les carnisseries s’han substituït per franquícies de gelateries, i d’aquesta manera s’han anat perdent uns elements d’identitat que té un barri o un poble. El passeig marítim de Roses per exemple, durant l’estiu s’inunda de gent amb bicicleta i venedors ambulants, que es mantenen alerta per si un grup de policies volta per allà. “Això abans no passava, els nens podien jugar al carrer”, serien les declaracions de qualsevol persona d’aquestes ciutats o pobles.

Les mateixes conseqüències passen les zones properes a quelcom considerat monument: els carrers adjacents del barri gòtic de Barcelona o del poble de Cadaqués són espais privilegiats degut a la seva bellesa, però també són llocs per viure per molta gent. Tot i que ja han sabut conviure amb els milers de turistes que hi deambulen, se’m faria pesat compartir replà amb habitatges d’Airbnb, o trobar-me en situacions d’insomni a la nit per culpa d’uns cridaners amb ganes de festa.

Natura sobrefreqüentada

La petjada turística va més lluny dels nuclis urbans. Durant els últims anys la gent opta més per anar a la natura que abans. Aquesta banalització, que no té perquè ser dolenta, ho acaba sent quan no hi ha una educació prèvia. Abans a fer excursions hi anaven els excursionistes, i bona part de la població urbana no acostumava a passar per filats de vaques. 

Durant els estius precedents han succeït multitud de casos en relació a l’educació del medi: des de mals hàbits mediambientals fins al respecte cap al ciutadà rural. Començant pel primer, la invasió de gorgs i rieres catalanes és un fet: no es pot estirar la tovallola al mig de la molsa, ni tampoc saturar el paratge de persones quan és un ecosistema on els seus habitants principals són la flora i la fauna. 

El cap de setmana vaig anar a la Foradada, a Cantonigròs, un dels salts d’aigua més famosos del territori degut a roca foradada que hi ha al costat del salt. Uns quilòmetres més avall, el rierol configura unes piscines naturals (de fet és d’on ve el nom de Riera de les Gorgues) que fan que sigui un indret concorregut de banyistes durant els mesos de calor. Passant prop de les gorgues hi pensava, i no em volia imaginar que el bonic paratge acabés ple de plàstics i deixadesa un cop els banyistes marxessin.

“Tant de bo no passi el que ha passat a Campdevànol”, deia un dels meus acompanyants referint-se al Torrent de la Cabana. És dels gorgs amb més afluència de Catalunya. Des de fa temps, per culpa de la sobrefreqüentació del paratge, per entrar-hi a l’estiu s’hi obliga pagar una ecotaxa, i fins i tot el 2015 es va haver de tancar al públic degut a l’impacte turístic que es generava. L’ecotaxa és un bon invent per quelcom així però davant de situacions extremes s’han d’executar solucions severes. 

Toca fer balanç

L’estiu és època de turisme, i ens n’hem de beneficiar i protegir alhora. Catalunya, amb la seva condició de territori esplèndid per visitar-lo, se n’ha tret molt profit, potser massa. Els ciutadans són prioritaris abans del turista, i amb un context de crisi climàtica hem de tenir en compte que el que destrossem avui ja no ho podrem gaudir demà. Vistes totes les seves conseqüències reflexionem-hi tots plegats: cal un nou model de turisme?

LA RIERA DE MERLÈS SOVINT ESTÀ MASSIFICADA (EL9NOU)