Biel Farrés: “Sempre he tingut l’esperança de debutar en el futbol professional”

Per: Guillem Farrés

En Biel Farrés del Castillo, nascut l’any 2002 a Vic, és un jove futbolista que actualment juga al Girona B com a defensa. Durant l’entrevista en Biel comenta els seus inicis com a jugador i les primeres preses de contacte amb el 1r equip, ja sigui les primeres convocatòries o el seu debut somiat contra l’Osasuna a la Copa del Rei.

Per quins clubs has passat abans d’arribar al Girona?

Amb 4 anys vaig començar a jugar a futbol a l’OAR Vic amb els meus amics de l’escola, al cap de 2 anys me’n vaig anar al Vic Riuprimer, on hi vaig estar 2 anys perquè poc després em va fitxar el Barça. Després de 6 anys, en l’etapa de cadet, em van fer fora del Barça i vaig anar al Gimnàstic de Manresa 1 any, a divisió d’honor, on em vaig poder enfrontar als meus excompanys del Barça. En l’etapa de juvenil vaig tornar a casa, amb el Vic Riuprimer, per seguidament, fitxar per 2 anys al CF Damm. Un cop finalitzada aquesta etapa de juvenil, em va fitxar el Girona FC, que és el club on estic actualment.

Quan eres petit, t’esperaves debutar algun dia en un partit de copa del rei?

La veritat és que quan ets tant petit no penses en aquestes coses, sempre t’agradaria debutar tant a la Copa del Rei com a la Liga o la Champions, però en el meu cas de petit no pensava en això. A mesura que van passant els anys i et vas apropant més al futbol professional, ho veus una mica més a prop, encara que sigui molt lluny, però la Il·lusió de debutar sempre hi és. I quan vaig fitxar aquest últim any pel Girona, al veure que havia anat a entrenar amb el 1r equip i estat en alguna convocatòria sense jugar, vaig tenir sempre aquesta esperança de debutar en el futbol professional.

Com et va afectar la teva sortida en el Barça quan eres petit?

En el moment que vaig arribar al Barça, tenia clar que era molt difícil que la meva carrera futbolística acabes just allà, i que per tant algun dia em tocaria marxar. Per sort va durar molts més anys dels que esperava, vaig poder estar en el club 6 anys. Em va agafar en una etapa de cadet, la qual era prou madur, i en aquell moment no era un fracàs sinó que ho havia d’agafar com una oportunitat per anar a un altre club i poder tenir més minuts i que això em faria créixer com a jugador.

Quin ha sigut l’entrenador que t’ha marcat més?

De tots els entrenadors que he tingut, he après coses i evidentment com més petit ets més coses aprens ja que no tens una base i adquireixes coneixements amb més facilitat. Tot i això l’entrenador que m’ha marcat més ha sigut en Luis García Fernández, que vaig tenir l’any passat en el C.F Damm, ja que té una idea de joc molt clara, la transmet als jugadors, i penso que tant com a entrenador com a persona és un professional, la veritat que és dels entrenadors que més m’ha sorprès i alhora dels que he après més.

Quin és el teu referent a nivell futbolístic?

Des de ben petit m’ha agradat en Gerard Piqué i en Carles Puyol. Actualment penso que en Piqué és un bon referent, m’agrada molt la seva manera de jugar, juguem a la mateixa posició i apart, la seva manera de ser, la tranquil·litat alhora de jugar a futbol i de veure les coses de cara. Tot i tenir condicions prou similars tant de bo ser com ell i jugar en aquest nivell.

Com et vas sentir quan et van convocar per primera vegada amb el primer equip?

Quan em van convocar per primera vegada amb el 1r equip, que va ser a la primera eliminatòria de la Copa del Rei, en aquell moment era la novetat, el primer cop que em convocaven en el futbol professional i fer-ho just acabada l’etapa de juvenil, la veritat que no m’esperava que fos tant d’hora, però tot i així em va fer molta Il·lusió anar a Puertollano, i tot i no jugar cap minut, l’experiència d’anar amb el 1r equip del Girona i conviure amb ells durant 2 dies, amb el viatge, l’hotel i l’arribada al camp, va fer que fos una experiència que mai oblidaré.

En el dia del debut, com et vas sentir en el terreny de joc?

Quan vaig trepitjar el camp a Montililivi, conscient de que anava a fer el meu debut, vaig sentir tota la gent animant i cridant als jugadors. Segurament més de la meitat del públic no em coneixia, però en aquell moment em sentia entre afortunat i una mica de presió, ja que estava jugant amb el 1r equip i contra una primera divisió que era l’Osasuna. 

A mesura que anava avançant el partit, al principi estava una mica nerviós, però cada cop em trobava més còmode i tant els companys com l’entrenador em van tranquil·litzar i em van dir que confiés amb mi. 

La veritat que va sortir un partit molt bo, vam obtenir la classificació a la següent ronda de la copa, davant d’un primera divisió com l’Osasuna. 

Et vas sentir acollit pels teus companys?

Des que l’entrenador va dir l’alineació, els meus companys em van felicitar perquè anava a fer el meu debut, i em van tranquil·litzar perquè així pogués fer el meu joc, que si estava allà era per algun motiu i que estigués tranquil, que tot sortiria bé.

En aquest sentit, els estic molt agraït  perquè m’ho van posar molt fàcil, jugadors com per exemple Christian Stuani, als quals sento una barreja de respecte, per qui son i què han fet, i de motivació per dir-me a mi mateix que de veritat ho puc fer.

Quin moment d’aquell dia t’ha quedat més gravat?

El moment que recordaré sempre és quan vaig sortir a escalfar, Montilivi animant a l’equip però també quan l’àrbitre va pitar el final i vaig poder celebrar la victòria amb els meus companys i d’aquesta manera tancar justament el dia de reis, amb un debut somiat.

Quina recomanació faries a tota aquella gent que es vol dedicar professionalment al futbol?

Els hi recomanaria que treballessin dur, que sobretot siguin constants al dia a dia i que s’esforcin al màxim per aconseguir aquest somni. També que cuidin les coses que depenen d’ells, com l’alimentació, els descansos, el benestar físic entre d’altres, que amb un treball diari, es pot aconseguir.

Biel Farrés jugant el partit del darrer cap de setmana