Arnau Casas: “Estic content de poder passar el que jo sé de bàsquet a noves generacions”

Arnau Casas Morató, alumne de Sant Miquel dels Sants, està cursant actualment 1r de batxillerat, en la modalitat social. Nascut el 2006, l’Arnau va començar jugant a futbol amb 6 anys a l’equip de Voltregà, el Voltreganès. Passats dos anys, l’equip es va dissoldre, i l’Arnau va decidir provar el bàsquet quan tenia 8 anys, i a partir d’aquí, va anar desenvolupant la seva carrera com a jugador de bàsquet. Ara l’Arnau també fa d’entrenador, tot i que en un rol més secundari. Els meus companys i jo ens hem disposat a entrevistar-lo per poder conèixer la seva figura en el món de l’esport i ara també com a entrenador.

A l’esquerra Jan Costa i a la dreta Arnau Casas. Foto de Martí Mas

En quin moment vas començar a presentar-te en el món de l’esport?

Vaig començar a jugar a futbol amb 6 anys al Voltregà, amb uns companys de classe. Això va durar dos anys, perquè l’equip es va dissoldre i després vaig anar a jugar a bàsquet, i des que tinc 7 o 8 anys que jugo a bàsquet.

Va ser per interès propi o algú et va portar dins d’aquest esport?

No, va ser per interès propi. Jo veia que era bastant alt, i una mica per aquest motiu, i també per altres, perquè també m’agradava el bàsquet, vaig decidir començar en aquest esport.

Per quin equip et vas decantar? Per què?

Vaig anar al Club Bàsquet Vic perquè jo visc aquí a Vic i tinc el pavelló a prop de casa i, bàsicament, per comoditat.

Què recordes dels primers anys? Et va ser difícil?

La veritat és que de seguida em va començar a agradar i estava molt content i anava aprenent. Me’n recordo una mica d’això i de què he millorat molt fins ara.

Hi ha algun company o entrenador que et marqués molt des que vas començar? 

Sí, quan estava a categoria mini, que seria a 5è i 6è de primaria, em va marcar molt un entrenador que es diu Ferran Pallarès, perquè apart de que érem un equip molt competidor, em va ensenyar molt a jugar a bàsquet, i després, aquells mateixos anys vaig estar a la PDP, que és una mena de selecció d’Osona, i que per sort em van convocar, i vaig aprendre molt durant aquells anys amb unes entrenadores que també en sabien molt.

Jan Costa a l’esquerra i Arnau Casas a la dreta. Foto de Martí Mas

A quin equip jugues actualment?

Ara jugo al Vic.

T’hi sents a gust? T’agradaria canviar?

Bé, estic molt a gust i l’equip m’agrada molt, tot i que no sigui un nivell allò que diguessim que m’agradaria estar a un nivell superior, doncs crec que és un molt bon equip.

Tens pensat seguir jugant a llarg termini? Creus que t’hi podries dedicar?

Dedicar-m’hi no crec, perquè cada vegada veig que ho faig més per diversió jugar a bàsquet, i no se sap mai. També m’agrada molt anar amb bici i no sé què acabaré fent al final, però ara mateix estic jugant a bàsquet.

Actualment estàs fent d’entrenador. Creus que és un treball per guanyar diners i després fer vida? O creus que t’hi podries dedicar i intentar arribar a un nivell més alt?

Per ser entrenador sí que es necessita més bagatge i estar-hi més del que hi he estat jo, perquè només estic entrenant nens d’escoleta, però bé, és una tasca molt enriquidora i que crec que si en tingués ganes podria acabar arribant als llocs que realment voldria. 

Quina edat tenen els nens que entrenes?

Tenen entre 5 i 7 anys.

Com a entrenador, quin rol tens? Un mica més com a segon entrenador? O tens un rol més important?

Som quatre entrenadors. N’hi ha un que porta una mica la batuta, però després, els altres tres representa que som una mica els segons.

Arnau Casas a la dreta i Jan Costa a l’esquerra. Foto de Martí Mas

Què és el que t’agrada més del bàsquet?

M’agrada molt la rapidesa del joc, que a vegades hi ha altres esports en què m’avorreixo un mica. Em sap greu, però el futbol no es poden marcar tants gols com en el bàsquet anotar cistelles.

Els teus familiars t’han donat suport al llarg de la teva carrera?

Sí, hi ha hagut moments més difícils, com quan he tingut lesions i que tenia alguns dubtes sobre si continuava o si no, però m’han encoratgat sempre a seguir i un cop estés bé doncs decidir què és el que volia fer. I he tingut molta sort d’ells perquè han fet que em tornés a captivar el bàsquet.

Seguint una mica amb el que has dit de lesions, has patit alguna baixada de rendiment, alguna lesió o alguna cosa que t’afactés emocionalment, físicament i potser et fes dobtar si seguir?

Aquesta lesió que vaig patir ara fa dos anys que em va afectar el genoll. El genoll ja el tenia afectat per problemes de creixement. Però sí, això va ser un cop dur i serà una de les coses que me’n recordaré més sobre la meva trajectòria fins ara.

I per últim, seguint amb el punt de ser entrenador, què sents al poder passar el teu coneixement i la teva passió pel bàsquet a gent que vol introduir-se en aquest esport?

Estic molt content perquè el que jo sé de bàsquet ho pugui passar i portar a noves generacions, i que aquest esport continuï practicant-se, que és un esport molt bonic. I encara més si es fa aquí a Osona.

Jan Costa a l’esquerra i Arnau Casas a la dreta. Foto de Martí Mas.