Anna Casassas i la traducció literària

Els alumnes de primer de Batxillerat Internacional de l’escola Sant Miquel dels Sants descobreixen el món de la traducció.

A l’hora de pensar en el nostre futur, a l’hora de decidir a què ens volem dedicar al créixer, hi ha els típics oficis que sempre ens passen pel cap. Metge, professora, arquitecte, advocada, fins i tot pastissera. Però, la veritat és que en una societat tan complexa com a la que vivim es necessiten professions de tots tipus, moltes de les quals molts de nosaltres no en sabem ni de la seva existència. Una d’aquestes professions poc conegudes, entra dins del món de la traducció.

I aquí apareix la protagonista d’aquest reportatge, l’Anna Casassas.

Qui és l’Anna Casassas?

L’Anna va néixer a Barcelona el desembre de 1958. La seva proximitat a les llengües i als idiomes li ve de família, ja que el seu pare era poeta i president de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), i el seu germà gran va seguir professionalment els passos del seu pare.

L’Anna Casassas es va llicenciar en Dret i durant uns quants anys va exercir com a advocada. Tot i això, la seva feina no li feia el pes. Li encantava investigar casos i redactar-los, però tota la part de discutir-los no s’adaptava a la seva personalitat. És per això que va decidir deixar el bufet i centrar-se a treballar professionalment en la traducció literària, traduint obres franceses i italianes al català.

Anna Casassas, Batxillerat Internacional, per Martina Puig

Des del Batxillerat Internacional de l’escola Sant Miquel dels Sants, la professora Marta Boscós va organitzar una xerrada amb la traductora en qüestió. I és que, des de l’assignatura de CAS, els alumnes de primer s’han hagut de llegir el llibre “Córrer sense por”, traduït per Anna Casassas. “El llibre tracta d’una atleta, la Samia, que vivia a Mogadiscio i que va intentar realitzar el seu somni, però no va poder perquè va morir ofegada al mar”, explica la Marta.

La xerrada es va dur a terme el dijous 16 de desembre a la biblioteca de l’escola. A part dels alumnes de primer de Batxillerat Internacional hi podia anar qualsevol que hi estigués interessat. Els alumnes que hi van assistir es van asseure al voltant d’una gran taula quadrada, i només de començar, l’Anna ja els va comentar que el que ella esperava de la trobada era intercanviar comentaris i opinions, i no pas escoltar-la a ella explicar tota l’estona.

Córrer sense por

El primer tema introduït a la conferència va ser el llibre, “Córrer sense por”. L’Anna explica que l’autor del llibre, Giuseppe Catozzella, abans d’escriure’l es va haver d’informar molt sobre el tema. I és que està basat en fets reals. Giuseppe es va interessar per primer cop en la història de la Samia quan estava mirant les olimpíades de Londres pel televisor, i un somali va aparèixer dient que la seva atleta no podia córrer per tal motiu. A partir d’aquest moment, l’autor es va haver d’informar moltíssim per poder escriure aquest llibre.

“Córrer sense por”, de Giuseppe Catozzella, per Martina Puig

Amb aquesta història l’autor el que volia aconseguir era deixar marca, emocionar a la gent. Volia donar a conèixer la història de la Samia, per obrir els ulls a molta gent davant la imatge que tenen dels immigrants. I, segons l’Anna Casassas, el com donar a conèixer la història és una part important. Per generar aquest efecte emotiu, l’autor n’ha sabut molt i ha decidit explicar la història en primera persona, narrat des del punt de vista de la Samia. “Per mi aquesta és una de les grans virtuts que ell sap agafar per agafar la història, perquè en el fons això és el que fa que un escriptor sigui eficaç o no, que trobi la veu per fer el llibre”, afirma ella.

L’Anna també explica que la traducció d’aquest llibre va ser un procés no massa difícil. “Es tracta d’un llenguatge directe, amb parts poètiques petites i concises, sense massa retoricismes”, explica l’Anna. Amb un bon domini de l’Italià, la traductora no va tenir massa problemes en transcriure el missatge principal de l’obra.

I és que el missatge de “Córrer sense por” és molt important. Els alumnes de Batxillerat Internacional intercanvien opinions amb l’Anna, i comenten frases que els han marcat del llibre. “La por és un luxe”, “Córrer és el meu mar”, i més. L’Anna explica com pots aprofitar la història del llibre, les emocions que et transmet, per fer-te certes preguntes personals. Com per exemple, vivint dins d’una guerra, estaries disposat a aguantar-la o a fugir? A què hauries de renunciar? I és que realment no ens en podem fer ni a la idea de què és viure en una situació com la de la Samia. Tots nosaltres normalitzem el que vivim, i aquí és on vol arribar el llibre, a fer veure als lectors que existeixen moltes més realitats de les que coneixem.

Alumnes de Batxillerat Internacional, per Martina Puig

La traducció literària

A aquest punt de la xerrada, el fil de la conversa canvia i es passa a parlar de l’ofici de l’Anna: traductora literària.

Ella no ha estudiat res relacionat amb la traducció, però tot el que va relacionat amb ella li ha agradat des de sempre, com els idiomes i els llibres. Segons ella, tot li ha servit. Tota la seva cultura literària i de pel·lícules, juntament amb la seva amistat amb els idiomes. Tots portem una maleta a sobre, i només en viure l’anem emplenant d’experiències i coneixements dels quals més tard podem treure’n profit.

L’Anna Casassas porta 30 anys com a traductora, ja que s’hi va dedicar després de ser advocada. Una de les coses per les quals ha lluitat ella des d’aquest ofici, és de què el nom del traductor d’un llibre pugui aparèixer al davant d’aquest, que n’hi hagi constància. Perquè el que passava molt sovint era que el nom ni hi apareixia. A Catalunya, això s’ha aconseguit bastant.

Ella considera que el nom del traductor sigui visible és important perquè també és un dret del lector saber quin autor ho està traduint. Cada traductor hi posa la seva pròpia veu, i és diferent llegir un llibre d’un o de l’altre. Quan compres un llibre, és una informació més a valorar.

La feina de traductora literària consisteix a passar-te moltes hores tancada a casa llegint, informant-te i escrivint. Però malgrat les hores que puguis passar-te traduint un llibre, no cobres per les hores, sinó per les pàgines que té el llibre, independentment de la dificultat d’aquest.

Arribant al final de l’hora, els alumnes de Batxillerat Internacional li fan diverses preguntes a l’Anna sobre l’ofici, una de les quals és si prefereix traduir llibres del Francès o de l’Italià. Ella explica que amb el Francès hi està més còmode, ja que és el que utilitza al lloc on viu, però que l’Italià li agrada més com a idioma. Tot i això, realment el que fa que li agradi més o menys de traduir un llibre és la qualitat d’aquest. Li agrada traduir bons llibres, que transmetin coses, en canvi, si un llibre és dolent, se li fa pesat.

Anna Casassas i alumna de Batxillerat Internacional, per Martina Puig

Marta Boscós

La Marta Boscós, la professora encarregada d’organitzar aquesta xerrada, va contestar algunes preguntes.

Per què has decidit organitzar aquesta conferència amb l’Anna Casassas?

Vam trobar l’ocasió perfecta per poder parlar amb ella, que viu a França i tornava a casa per les festes. Volíem que ens expliqués què és l’ofici de ser traductora i també parlar del que se suposa que és l’obra. “Córrer sense por” tracta d’una atleta, la Samia, que vivia a Mogadiscio i que va intentar realitzar el seu somni, però no va poder perquè va morir ofegada al mar.

Creus que hi ha molta gent interessada en el món de la traducció?

Concretament, això no se sap, perquè potser està en potència, potser aquesta xerrada ha desvetllat a algú, ha sortit el cuquet aquell i potser ara surt algú que s’hi vulgui dedicar. És un ofici molt sacrificat, moltes hores, i és per estar tancat a casa amb molta lectura. I sí que hi ha molta gent que es dedica a les llengües, a les traduccions, però potser més encarat cap als mitjans audiovisuals més que cap a la literatura. Aquest té un plus afegit de molta més dedicació, ja que no és una interpretació oral i en directe. A l’escrit i literari jo penso que hi arribes sense adonar-te’n, o els teus interessos t’hi porten. Els seus interessos per la llengua i per l’escriptura la va portar aquí. Per tant igual que ella, aquí pot ser que surti gent, tant de bo hàgim despertat a algú a qui li interessi.

Final del PowerPoint, per Martina Puig

La traducció literària. Un món amagat davant dels ulls de nosaltres, que amb aquesta conferència ha sortit una mica a la llum. I, què creieu? Haurà despertat el cuquet curiós a algú?

Redactors Juniors

, ,
close