Anna Erra: “Vaig introduir-me en el món de la política d’una manera molt casual”

94 views

L’alcaldessa de Vic parla sobre la seva professió actual envers quan exercia de professora i exposa la gestió de la pandèmia a nivell municipal 

L’Anna Erra Solà, llicenciada en Geografia i Història a la Univeristat de Barcelona, és l’actual alcaldessa del muncipi de Vic des del 2015, elegida ja dues vegades per tal d’exercir el seu càrrec.

Anteriorment, però, va treballar durant 21 anys de docent al col·legi Sant Miquel dels Sants, després d’haver estat diplomada en Magisteri a la Univeristat de Vic. Concretament, es va endinsar en el món de la política l’any 2007, en què va passar a ser regidora d’Educació, Cultura, Comerç i Turisme i, actualment, des del 2020 és vicepresidenta de Junts per Catalunya. 

Anna Erra, l’alcaldessa de Vic

A més a més, a partir del març de l’any passat, amb l’aparició de la COVID-19, va haver d’adaptar-se a una nova manera d’enfrontar el seu càrrec, vetllant per la seguretat del municipi.

És a partir d’aquí que, gràcies a la seva col·laboració, exposa la seva visió de futur en relació a activitats municipals, abans usuals, respecte la pandèmia, a banda de la seva professió actual i dels seus anys com a professora. 

La introducció a l’alcaldia

Com i perquè va introduir se en el món de la política?

Doncs, vaig introduir-me en el món de la política d’una manera molt casual, que jo no m’esperava. Com ja sabeu, jo era professora del Sant Miquel i havia fet coses per la ciutat. Havia fet llibres amb un grup de gent i  bé, estava introduïda a la ciutat com qualsevol ciutadà que li interessa la ciutat.

I de cop,  una persona que coneixia em va dir: “Escolta’m, no t’agradaria pas ficar-te a la política municipal i ser, ja que ets del món de l’educació, regidora d’educació?” Jo, al primer moment, vaig quedar molt parada. Al principi vaig dir “No n’hi pensar-hi. Jo a la política? No, no, és que no m’hi he ficat mai”. Però, bé, t’ho vas pensant i portava ja més de vint anys fent de professora i vaig dir “Bé, plantejat-ho. És una oportunitat que passa”, i ho anava rumiant.

Vaig demanar consell o parer a les persones del voltant de més confiança i bé, al final vaig acabar decidint que era una oportunitat que passava i que l’aprofitava. Llavors, vaig començar així, sent regidora d’educació i estant amb un ajuntament cosa que no m’hagués pensat mai.

Per què va decidir presentar-se a l’alcaldia del municipi de Vic?

Bé, llavors, són aquestes coses que passen quan hi estàs ficada. Jo vaig ser vuit anys regidora d’educació, de cultura i de moltes altres coses i quan venia el moment en què l’alcalde que hi havia plegava i s’havia de buscar un substitut, també em vaig anar introduint en un partir polític i em van dir “Doncs, escolta, potser ara que ja portes vuit anys de regidora, hauries de fer el pas de presentar-te d’alcaldessa”. Clar, això és un gran sal també.

És una d’aquelles grans decisions, perquè regidora és una cosa, però ser alcaldessa n’és una altra. Però, bé, jo diria que davant de les coses, les rumies, les penses, i ja que hi ets ficada, provem-ho. A partir d’aquí, em vaig presentar com a alcaldessa i vaig guanyar, vull dir que molt contenta a més a més.

Com vas viure la candidatura com a experiència?

A veure, primer de tot, és un repte, perquè quan et presentes com a alcaldessa o candidata a l’alcaldia, passes a ser el número 1 de la llista, el més visible.

Jo ja havia fet algunes altres campanyes d’eleccions com a regidora, i com que ets com un més de la llista, passes més invisible o passes no tan visible. Al passar a ser número 1, com ho afrontes? Doncs que saps que seràs més visible, que et  veus als cartells i tothom sap que vols ser alcaldessa.

Llavors tens el repte de a veure si guanyes, perquè hi han uns nervis al ser com una avaluació. Jo em coneixia a la gent de la ciutat de la meva vida aquí i també com a regidora, vull dir que també era veure si això els hi generava confiança perquè em votessin. 

Altres coses que has de decidir és que quan vas de número 1 has de pensar qui vols que t’acompanyi a la llista i llavors també és buscar gent per la ciutat que creguis que et poden ajudar amb el projecte que vulguis per a la ciutat. Llavors és intentar trobar aquesta gent, gent que si vulgui apuntar, perquè a vegades posar-se a la política és una gran exposició, perquè saps que no ho fas bé per ningú, que és molt fàcil criticar al prendre moltes decisions. De totes maneres, molta gent critica, però llavors quan els hi dius “Va, ajuda’m, posa’t-hi, ajuda’m amb el projecte”, llavors per la feina a vegades et diuen que no i a vegades et trobes gent que, evidentment, si que ho agraeixes molt. A vegades, pots agafar-te la vida en la posició més còmode de mirar-t’ho tot, des del seient de casa, on vas veient el què passa i a on ho critiques tot. D’altra banda pots dedicar una part de la teva vida a tirar endavant un projecte de ciutat.

Llavors ja ve el moment de les eleccions que vam tenir un bon resultat i ja estàs contentíssim. Després ja et ve el gran problema que dius: “Ostres, ara he guanyat. Doncs ara he de fer-ho” i et ve com al primer moment una mena de por escènica inicial, com en una obra de teatre que dius: “Ostres, i ara en sabré?” Sort n’hi ha que treballes en equip i saps què s’ha d’anar fent i te n’ensurts.

Però, bé, canvia molts amb les coses, fins i tot de regidora a alcaldessa, que clar quan ets regidora tu pots prendre decisions de la teva àrea, però grans decisions sempre te n’anaves amb l’alcalde i deies “Què fem?”, i l’alcalde és el que acabava de decidir. Clar, llavors em trobava que ara era al revés, que el regidor em deia “Bé, què fem?” i dius “Ostres, ara ets tu”, i t’hi has d’anar acostumant, però bé, són reptes de la vida.

Creia que seria elegida? I després de ser-ho, per què ho creia així?

Home, nosaltres sortíem una mica com afavorits, perquè ja estàvem governant. D’entrada, portàvem una època de govern que la gent estava força contenta i també hi havia la possibilitat que, el fet que per primer cop fos una dona, semblava que podia agradar a la ciutat.

A més a més, també era una persona que potser em veien molt de la ciutat. Potser, de vegades, la crítica que li havien fet a l’alcalde d’abans era que deien que no semblava prou de Vic.

Llavors, semblava que aquestes dues coses, i que a mi em veien més pel carrer i com que em coneixien, podria acabar d’ajudar, a part d’una bona obra de govern, a partir d’una mica de favoritisme.

Ensenyament al col·legi Sant Miquel dels Sants

Tenint en compte que es dedicava a l’ensenyament al col·legi Sant Miquel del Sants i que va treballar-hi 21 anys, quines assignatures ensenyava?

Jo sempre m’he considerat sempre més professora que historiadora. Jo vaig fer magisteri i més tard vaig fer la llicenciatura de geografia i història, perquè al principi quan vaig començar de professora, deien que amb magisteri no podies fer classes al que es ara Secundària i a mi m’agradaven més els grans.

Llavors vaig fer una llicenciatura, però jo sempre he dit que em considero més professora  que historiadora. És a dir, hi ha gent que és historiadora i llavors es posa a fer classes i, jo, en canvi, sempre m’he sentit més professora. Per això, jo feia sobretot classes de ciències socials.

Li agradava la seva feina en aquell moment? I en aquest sentit, tornaria a treballar-hi?

M’agradava i m’agrada i sempre he dit que, tot i que s’allarga aquesta meva època política, perquè jo després dels meus vuit anys de regidora jo deia que ja tornava cap a l’escola i després m’hi vaig tornar a embolicar.

Però sempre he dit que quan acabi la meva època jo tornaré a l’escola i ben contenta, perquè a mi m’agrada molt el mon de l’educació, m’agrada molt ser professora i vaig plegar perquè m’ha vingut una cosa ben diferent. Si acaba aquesta experiència política, espero que a Sant Miquel encara m’hi vulguin. 

Què troba a faltar de quan era professora en el centre en concret?

Primer de tot, el contacte amb els joves més directe del dia a dia, perquè jo puc tenir contacte amb ciutadans i joves, però més encara amb  l’experiència d’estar dins d’una classe.

A més, a mi m’agradava molt ser tutora, perquè poguer parlar amb cada un dels nois i noies i saber com els hi va, i més en una época com és l’adolescència amb tot el creixement, em sembla que el nostre paper és, a part d’ensenyar socials, ajudar en una època que us passen moltes coses i poguer estar-hi al costat m’agradava molt. 

El que també he trobat a faltar molt és l’equip de professors, perquè una cosa que té la política és que és molt solitària. Jo allà tenia i tinc encara molts bons amics i que, a part de fer la feina, sabies que era un com una família, i això jo ho he trobat a faltar molt. 

A part del professorat, evidentment l’horari i les vacances, perquè jo ara treballo 24 hores al dia, tots els dies la setmana, i tinc alguns dies de vacances. Vull dir que això, al principi, també ho vaig trobar a faltar. 

Què creu que té el centre Sant miquel dels Sants de valor afegitr en relació als altres centre de la ciutat?

Home, jo el que puc dir és que Sant Miquel és una molt bona escola, amb un equip de professors molt ben preparat, amb unes instal·lacions en general molt potents i que sempre intenta i treballa per estar al dia de l’educació i preparar molt bé els alumnes.

Jo diria que és una de les escoles potents de la ciutat, pero n’hi han més d’altres. Jo em sembla que, en general, la majoria d’escoles de la ciutat s’hi està treballant molt bé i hi han molt bones apostes educatives i equips molt bons.

Evidentment, aquesta escola la conec i me l’estimo i a les altres poster no les conec tant a fons, però, en general, jo diria que la ciutat de Vic té molt bones escoles.

Com a professora quin creu que és el millor mètode per fer classes? I en relació amb això, quina creus que és la millor manera d’avaluar a un alumne?

El millor mètode, tenint en compte que ha canviat molt, jo suposo que cada vegada hi ha menys classes magistrals i una educació memorística, sinó que s’està anant molt cap a projectes i aquesta mirada més transversal. 

Diria que l’educació, sobretot, el que ha d’intentar és preparar molt per la vida, perquè del principi que feia jo classes fins ara, moltes coses de coneixement o d’aprenentatge que ja es poden trobar a molts llocs. En canvi, a saber enfrontar-se davant de les coses i com plantejar-les, diria que l’educació ha de ser capaç de fer entendre als alumnes el perquè estan estudiant una cosa i perquè els hi pot arribar a servir, abans que només memoritzar.

Com creu que ha d’evolucionar l’ensenyament en un futur?

Doncs aquest és el gran repte, perquè l’educació prepara per uns oficis que potser no sabem quins seran. Això és un gran repte de futur, perquè abans sí que hi havia uns oficis o unes carreres molt marcades, les quals moltes d’aquestes desapareixeran. Tot el què és aquesta quarta revolució que  hi ha portarà molts canvis.

Llavors, l’educació ha de ser capaç de treballar molt per competències i amb moltes habilitats personals, perquè les noves generacions siguin capaces d’omplir-se d’aprenentatge, per tal que puguin afrontar això nou que es trobaran. En aquest moment no ho saben elles ni nosaltres, hi és gent d’una altra època que les està ensenyant cap a un futur totalment incert.

La pandèmia al municipi

Situant-nos a principis de la pandèmia i, per tant, tirant un any enrere, com va afrontar com a alcaldessa l’arribada del virus al municipi?

Bé, primer de tot, ningú s’ho esperava. Nosaltres, com a govern, al principi una de les primeres decisions va ser que vam haver de, perquè queia al cap de poc, dir que a Vic no fèiem el Mercat del Ram. Llavors dèiem “Però vols dir que si ens tanquen només quinze dies, potser al cap d’una setmana podrem fer-ho”, perquè no sabies ben bé què havia de passar i les decisions van ser difícils.

Al principi també vam patir molt, perquè era aquell moment que van sortir molts casos i no hi havia material als hospitals. Havíem de preparar la ciutat amb totes les ajudes a les residències que van tenir molts problemes, amb salut a l’hospital general, crear una xarxa de voluntaris. En aquest últim cas la ciutat va respondre molt bé, però el fet va ser poguer arribar a tothom. I això ho fèiem amb un aprenentatge nou, que al principi no teníem, tot telemàticament, perquè va ser tancar-nos tots a casa i la ciutat l’havien de gestionar com fos, i per aquest motiu vam patir molt.

També ens va passar que de cop ens van dir que a Vic i a Osona creixia tan tot i hi havia moltes necessitats, i llavors va ser quan vam crear un hospital de campanya al Pavelló i ho vam fer amb una setmana. 

Llavors, quan ho has passat, dius “Ostres, que  hem sigut capaços de tirar endavant”. Vol dir que al principi patíem molt al veure que la gent es moria, però jo diria que llavors tothom es va anar situant, va anar arribant material, es va anar entenent què era això de la COVID i què ens portava, i tothom va estar molt a l’alçada.

De totes maneres, això no treu que no haguem viscut situacions molt difícils, perquè això d’una pandèmia, sincerament, ha set molt dur. A les escoles me’n recordo haver de fer arribar, perquè a la Generalitat anaven tard, connexions i material perquè tothom pogués fer alguna feina.

Clar, és que quan t’ho vas mirant tot, aquesta ciutat tan buida que feia tanta cosa… El fet va ser el d’ajudar també a tots els comerços i, en si, ajudar en general des de l’ajuntament, per tal que aquest mal fos el mínim possible, mentre Salut anava fent la feina perquè es morís poca gent.

Com ho  va gestionar tan bon punt es van permetre les primeres sortides després del confinament?

Clar, llavors era trobar la mesura justa. Aquí sí, com que et venien les mesures molt marcades pel Procicat, s’havia d’anar fent així. 

Però si que hi havia coses, com per exemple, com restaurar el mercat, que es va dir que es podia fer, però només amb un tant per cent de parades. Llavors el que va caldre fer, va ser escollit quines parades podien venir. Al principi només vam triar aquelles que fossin més de Vic o d’Osona, perquè llavors tampoc podien venir de fora. 

Llavors era amb cada espai, amb les ordres que per sort et venien del Procicat, anar tirant-ho endavant.

Tenint en compte la situació actual, com creu que evolucionarà la pandèmia al municipi? És a dir, creu que serà possible realitzar activitats culturals com ara la Festa Major de cara a l’estiu o altres activitats?

Jo crec que sí, perquè, per exemple, ara nosaltres ja hem fet un petit Mercat del Ram. El Sant Jordi també ens ve marcat molt pel Procicat, però també hi haurà Sant Jordi. Totes aquelles festes que nosaltres volem anar fent, ens sembla que, a mica en mica, es va notant, tot i que encara estem a la quarta onada, la vacunació. 

També es va notant que la gent ha après el tema mascareta, les distàncies i té ganes de sortit. Malgrat que potser serà una Festa Major amb activitats controlades, n’hi podran haver. No podrem fer els grans concerts en què s’aglomera tanta gent i potser hauran de ser amb cadires amb separacions, però almenys que hi hagi una mica de música. 

Nosaltres ja estem pensant i treballant perquè hi pugui ser tot una altra vegada, ara bé, en format encara una mica COVID. Per exemple, a mi em va agradar viure aquest Mercat del Ram que, encara que hi hagués poca cosa, la gent tenia ganes de tornar a sortir. Llavors, per la Festa Major d’intentarà començar a fer activitats, molt vigilades, però activitats,  i em sembla que també ens animarà. 

A més a més, cada mes que passem es va vacunant més gent, vull dir que d’entrada hem d’anar aconseguint més protecció i que fins i tot els estudiants ja puguin començar el curs que ve normal i, de mica en mica, anar veient la llum al final de túnel.

Fet per: Alba Bernat, Roser López i Carla Pérez

Redactor Junior

El més recent