Arol García: “Algun cop pensava amb quanta gent hi havia darrere la pantalla i sí que impactava una mica”

/
52 views

Un dels alumnes seleccionats per explicar el seu projecte a la fundació Tra@ms parla la seva experiència 

Arol García alumne del col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic que presenta el seu treball de recerca a diferents escoles de Catalunya. El seu treball consta de dues parts principals, la primera era analitzar tres protagonistes femenines de tres obres de teatre de diferents períodes i la segona part era adaptar una d’aquestes obres a la societat contemporània per al final fer un tràiler.

  • Tenies molt clar des del principi el tema del treball?

Tenia clar que volia barrejar diferents interessos, també és veritat que el meu treball al principi era una monografia de l’IB i adaptant-lo a un treball de recerca, va permetre molt més poder afegir altres àmbits com sobretot la part del teatre, però sí, perquè volia barrejar una mica un interès de l’escola com era la literatura i una afició meva com era el teatre.

  • Per què el vas triar el tema?

Bàsicament perquè m’agrada molt analitzar les obres de teatre sobretot, que vam fer a classe, i vaig pensar que potser seria molt guai analitzar tot d’obres de teatre i mirar des de-de quines perspectives es pot fer això, i des d’on es pot enfocar i quines parts pràctiques poden sortir d’aquí, perquè sobretot m’agrada molt el teatre i perquè podia combinar moltes coses que m’agradaven.

  • Quina va ser la principal dificultat amb la qual et vas trobar fent el treball?

Et diria tot a l’hora de fer el tràiler, que no ho sembla, però darrere aquells tres minuts, que al final van ser el resultat, tota l’organització, la logística, comptar amb gent perquè et deixa l’espai per assajar, o que et vinguin a gravar, fer assajos, potser organitzar això va ser el que em va suposar més feina.

  • Creus que la COVID-19 va perjudicar d’alguna manera el teu treball?

Home sí, la meva intenció al principi era fer tota l’actuació sencera, i presentar-la al públic i això, però quan s’havia de fer, va enganxar tot això del fet que van tancar els teatres això i en certa manera sí, tot i que la solució trobo que va estar al mateix nivell de poder-la haver fet tota en un teatre, però sí, la veritat és que sí.

  • Com et van notificar que havien seleccionat el teu treball?

Un dia en David em va dir: “Vine a parlar amb mi a l’hora del pati” a mi i a uns altres, i allà ens ho va dir.

  • Com et vas sentir?

Em va fer molta il·lusió, i vaig pensar que havia d’estar bé perquè havien pensat amb mi els de l’escola, em vaig sentir orgullós.

  • Vas haver de fer alguna preparació prèvia?

Sí, primer de tot vaig haver de fer un vídeo, com si fós una mica un anunci del meu treball, i després d’aquest vídeo que va portar bastanta feina perquè havia de seleccionar les parts que més cridaven l’atenció, llavors em vaig haver de preparar la presentació, abans de Setmana Santa, i algunes parts teòriques li vam donar un toc per donar més importància a les parts pràctiques.

  • Els de la fundació trams et van posar algunes pautes alhora de presentar el treball?

Sí, bueno més o menys ens van dir que havia de durar uns 15 minuts, i hi havia 5 minuts de preguntes però més enllà d’això no.

  • Com et vas sentir mentre exposaves al teu treball?

Al principi em vaig estressar una mica amb tots els problemes informàtics que hi va haver, però bé, com que sabia que no depenia de mi això, tampoc en vaig fer un gra massa. I durant la presentació, no sóc una persona de posar-me nerviós, però sí que és veritat que algun cop pensava amb quanta gent hi havia darrere la pantalla i sí que impactava una mica, però em vaig sentir molt còmoda.

  • Et vas sentir satisfet quan vas acabar la teva presentació?

Sí, la veritat és que sí perquè l’havíem practicat abans amb la Carme, i sempre hi havia detalls així a corregir, però el resultat final de la presentació va estar molt bo, encara estic esperant que diguin l’opinió els de Trams.

  • Creus que haguessis pogut millorar algun aspecte de la teva presentació?

Sí, suposo que hagués pogut encarar una mica més les parts pràctiques, fer-ho potser una mica més amè, perquè tota la primera part era teòrica, i suposo que per algú que no l’interessés gaire el tema devia ser una mica avorrit. 

  • Quina és la part de la teva presentació de la que et vas sentir més satisfet?

Potser de la part que s’encarava més al treball, que era la que he fet més jo, que és més pròpia, i sobretot en general explicar tota la feina que has fet durant aquest temps, exposar-lo i saber que hi ha gent que l’interessi això, en general et satisfà per dins. Però sí que és veritat que la part del tràiler és la que em va fer més il·lusió.

Fet per: Oriol Viñas, Júlia Rovira, Ivet Parareda i Martina Orozco

Redactors Juniors

, , ,

El més recent