Mireia Puntí: “Penso que un alumne que faci aquest tipus de TR, el fa perquè li agrada molt, al marge de si s’hi acaba dedicant o no”

80 views

És professora de dibuix i tutora dels Treballs de Recerca artístics

La Mireia és professora de dibuix a l’ESO, a l’escola Sant Miquel. Fa 30 anys que hi treballa de forma continuada. A més de fer de mestra, porta com a tutora els treballs de recerca de batxillerat relacionats amb l’art i la creativitat.

De quines assignatures ets professora?

Aquest any sóc professora d’Educació Visual i Plàstica, que és una matèria curricular de primer a tercer d’ESO i també sóc professora de totes les matèries optatives de primer a quart de la línia d’art. Altres anys, no aquest, també he fet algunes classes de les tecnologies. 

Què és el que més t’agrada de ser professora d’educació visual i plàstica o dibuix?

El que m’agrada més és quan veig que els alumnes progressen, quan gaudeixen de l’activitat creativa i artística i quan en el fons es crea una bona sintonia amb els alumnes. Són matèries en les quals acabes tenint proximitat amb els alumnes, és a dir, no és una matèria que hi ha una distància entre el professor i els alumnes, sinó que hi ha un cert moviment. Tu pots anar parlant amb cadascun d’ells, els pots assessorar, hi pots tenir una conversa i en general hi ha força proximitat, que jo penso que fa la relació més humana.

Què significa per tu ensenyar dibuix?

Per mi ensenyar dibuix o art en general és activar les capacitats creatives que té tothom, fer creure a cada alumne les moltes possibilitats que té i que si no ho intenta no ho sabrà. Significa especialment donar eines i instruments del que suposa tot aquest llenguatge del dibuix i l’activitat gràfica, que s’ha de conèixer tant per poder representar allò que es vol representar com per poder interpretar el món de les imatges, que és múltiple i un món en el qual estem totalment immersos. 

Què a conselleries a un alumne que es vulgui dedicar a l’art o més concretament al dibuix?

Dues coses. D’una banda que faci realment allò que li agradi, però que per contra, encara que sigui paradoxal, que també vegi quines línies possibles hi ha perquè aquesta persona s’hi pugui acabar dedicant. Per tant, dins d’aquest món ens podem dedicar a la pintura pròpiament, a l’escultura a una activitat artística que no té cap vinculació amb el món utilitari, o bé aquell alumne que no vol estar en aquest món tan complicat i que seria dedicar-se més aviat a les activitats de disseny, la part utilitària de l’art. 

Mireia, amb quina branca o tipus d’art et sents més identificada o portes més a dins?

A mi m’agrada qualsevol manifestació artística, jo porto més a dins, potser per anys de dedicació o per interès des de molt petita, el món del dibuix i de la pintura. Si t’he de parlar més en general, m’interessa molt el cinema, el teatre, l’arquitectura també m’agrada molt, igualment la literatura, tot allò que permet a la persona expressar-se, conèixer-se més a un mateix i poder comunicar-se amb autenticitat, m’interessa molt. 

Què sols dibuixar i com ho fas? 

Tinc la meva activitat artística, per exemple: l’any passat vaig fer una exposició al temple romà, ara, aquest divendres s’inaugura una exposició col·lectiva de la qual hi tinc una peça i per tant també hi participo. Tot això és d’un projecte relacionat amb l’obra literària de “La recerca del temps perdut” de Marcel Proust. Tracta del món de la memòria, del record, la memòria voluntària i no voluntària, aquests conceptes els utilitzo en les obres que creo plàsticament. 

Quin tipus de treball de recerca portes en general? 

Els treballs de recerca dels quals acabo fent de tutora, són els del departament d’expressions i en concret els que estan vinculats al món de les arts visuals i plàstiques, tot i que no sempre.

Com s’enfoquen els treballs de recerca que portes aquest any?

Aquest any hi ha tres temes, en aquest moment encara són una mica indefinits i s’han de començar a acotar. El primer tema tracta sobre la relació entre la psicologia i el pintor, el segon està relacionat amb el disseny de moda i les revistes i finalment n’hi ha un altre que té un vessant més musical i tracta sobre el fenomen social del K-pop. 

Al llarg del temps han canviat en general els TR que has portat?

Mai cap treball de recerca és igual a un altre. Cada treball genera les seves pròpies dinàmiques i cada tema pot ser desenvolupat de formes molt diferents.

Què creus que és el més important per un alumne que faci el TR artístic?

Penso que un alumne que faci aquest tipus de TR, el fa perquè li agrada molt, al marge de si s’hi acaba dedicant o no. Per tant, a mi em sembla que és una persona que intenta descobrir coses d’aquells àmbits que li interessen i que té una oportunitat per poder-los descobrir, fins i tot per veure quina és la seva posició en aquest món artístic. 

Què creus que és el més important que ha de fer un tutor de treball de recerca?

Una de les funcions importants és una bona orientació. Una altra és entendre molt bé l’alumne per poder-lo guiar correctament. Per acabar potenciar un seguiment i un rigor perquè el treball arribi al final amb èxit. 

I finalment, t’agrada portar treballs de recerca?

Sí, m’agrada. És una tasca que suposa dedicació i preparació. Ara bé, és interessant veure el procés de creació del treball, des de l’nici fins al final. Un treball de recerca és un petit univers.

Autora: Mireia Puntí i Carné
Títol: Els plecs de la memòria
Tècnia Mixta

Redactor Junior

El més recent