Xavi Rabaseda: “La constància és una de les paraules o una de les coses que et fa aconseguir els teus objectius”

77 views

Un dels jugadors de bàsquet professional més importants d’Espanya parla sobre la seva trajectòria en aquest món i com ha afectat la pandèmia en aquest àmbit

Xavi Rabaseda és un jugador professional de bàsquet nascut a Ripoll que actualment juga a l’equip ACB de San Pablo Burgos. És campió del món de la selecció espanyola i va aconseguir aquest títol al passat mundial de Xina. Abans de fer tot això però, va començar jugant a l’equip escolar dels Salesians i a partir d’aquí va anar passant per altres equips com el Cornellà, el Fuenlabrada, el F.C Barcelona i l’Herbalife Gran Canària. Va ser després d’aquest últim quan el van fitxar per el San Pablo de Burgos, el seu actual equip.

Orígens

-Com vas començar? I a quina edat?

Vaig començar als Salesians amb sis anys a l’escola amb un grup d’amics i amigues, era un equip mixt. Vam estar tota la primera temporada sense jugar cap partit perquè no hi havia lliga o no ens vam inscriure. No va ser fins més endavant que no vam començar a jugar partits o sigui que el primer any va ser només d’entrenaments al pati del pavelló del “Sales”.

-Quin va ser el teu primer contacte amb el bàsquet?

El meu primer contacte amb el bàsquet va ser perquè el meu pare hi jugava. Tinc el record molt borrós que jo anava a veure’l jugar i intentava sortir amb pilota a la mitja part, als temps morts… i sortia allà a la pista a tirar i és el primer record del bàsquet que tinc.

-Quan vas adonar-te de que era realment el que volies fer? 

Això va ser un procés més llarg i al final amb tretze anys vaig anar a la Masia, vaig començar a jugar al Barça… Sí que era el que volia fer, però encara era molt d’hora i veies la competència que tenies i no era ben clar que pogués ni que volgués dedicar-me a això. 

No pensava que fos alguna cosa que pogués arribar a ser la meva professió. Fins que no vaig tenir 17, 18 anys que és ja quan t’adones que estàs a punt d’arribar a professional i que ets sènior. Allà és quan realment t’adones de si realment vals o no vals, si tens l’oportunitat de triomfar o no, i allà va ser una mica on em va canviar el xip de ser un hobbie o un esport a passar a ser la meva professió.

-Quina va ser la teva primera competició i com la recordes?

La meva primera competició devia ser una lliga escolar o una lliga a Girona contra altres equips i escoles de Girona quan tenia 7, 8 anys.

Present

-La pandèmia ha afectat molt aquest àmbit?

La pandèmia ens ha afectat econòmicament als clubs perquè no poden tenir els aficionats en el públic i a nosaltres que hem de jugar sense públic. A nosaltres ens agrada jugar amb ambient, amb un pavelló ple, tant si aquest és local com rival. 

Volem que hi hagi gent que pugui disfrutar del partit, i ara això ha canviat molt. Portem gairebé un any jugant sense públic i ens hem adaptat, però esperem que com més aviat millor puguem tornar la gent als pavellons i als estadis perquè també és bo pel club. Així poden aconseguir diners i poden tenir més pressupost per fitxar jugadors o pel que sigui.

-Has pogut realitzar tot l’esport que tenies plantejat?

Sempre m’han agradat molt els esports i de petit sí que en practicava més, però quan em vaig començar a dedicar més al bàsquet vaig deixar els altres i únicament m’he dedicat al bàsquet. Als estius per exemple m’agrada sortir amb bici, m’agrada jugar a pàdel.

M’agraden tots els esports i se’m donen força bé i quan tinc temps lliure intento fer una mica de tot.

-Has pogut realitzar algun partit significatiu últimament?

Últimament hem jugat el primer partit de quarts de final de la Copa del Rei. Aquesta és la primera vegada que el Sant Pablo de Burgos es classificava per la Copa del Rei i, per tant, ha estat un partit important.

La setmana anterior vam jugar la Final de la Intercontinental, que era la primera vegada que jugava un partit d’aquestes característiques a l’Argentina. A més a més, vam tenir la sort de guanyar. Aquests dos són els últims partits més significatius que hem jugat.

-Què vas sentir al ser convocat a l’equip de la selecció per anar a la Xina i finalment guanyar la final contra l’Argentina?

Estar a la Selecció per mi va ser un premi molt gran. Feia molts anys que anava a entrenar, estava a dins de la preselecció, però al final no estava dins de l’equip que anava a competir als europeus, als mundials… I poder entrar en aquell mundial ja va ser un premi per a mi.

Les coses van anar molt bé i vam aconseguir guanyar la final contra l’Argentina i aconseguir la medalla d’or. Aquest potser és el títol més important que he aconseguit mai i el que aconseguiré mai perquè és el més gran. En ser el títol del campió del món hi ha poques coses que el podran superar. Potser el podria superar el de campió olímpic, però tampoc astà clar que hi hagi olimpíades aquest estiu i ja veurem què passa. Tot i que aquest és el millor títol que tinc.

Plans de futur

-Com creus que continuarà la teva carrera professional com a jugador de bàsquet?

Actualment estic aquí a Burgos i tinc dos anys més de contracte i d’aquí a una setmana faré 32 anys. Sabem que la carrera d’un esportista és curta i, tot i que hi ha jugadors de bàsquet que juguen fins als 42 anys, és molt difícil. Llavors amb 35, 36, 37 o 38 anys crec que ja és una edat elevada per seguir competint al màxim. Per tant, vull aprofitar els últims anys de carrera que em queden.

He disfrutat moltíssim fins al dia d’avui i espero seguir gaudint fins a l’últim dia. Per mi el més important és això, seguir competint, seguir sentint-me important, útil i disfrutant del que faig, ja que sóc un privilegiat al poder-me dedicar al que m’agrada.

-Tens alguns objectius marcats a llarg termini?

A llarg termini no gaire, ja que se m’acaba. A curt termini amb el Burgos ens agradaria jugar algun play off i ens agradaria arribar el més lluny possible a la competició de la Champions aquesta temporada. L’any passat vam tenir la sort de guanyar-la i volem intentar tornar a guanyar-la aquest any.

Personalment aquest estiu quan s’aclareixi si hi haurà Jocs Olímpics o no, m’agradaria estar dins de la preselecció si fos possible, i lluitar per tenir un lloc entre els 12 jugadors finals que anirien al Japó a jugar les olimpíades. Aquests són una mica els objectius que tinc d’aquí en endavant.

-Creus que en un futur li dedicaràs més temps al bàsquet que actualment?

Crec que això és difícil, li dedico tot el meu temps a aquest. És la meva feina, llavors més temps que ara en un futur. Si en un futur em retiro crec que no li podré dedicar més temps.

-Creus que ser constant en l’actualitat t’ajuda a millorar en un futur? 

Crec que és la clau. La constància és una de les paraules o una de les coses que et fa aconseguir els teus objectius. Ser constant, sacrificar-te, tenir la voluntat de treball…

Afinar tots aquests objectius són els que fan que puguis aconseguir el que vols i arribar a on vulguis. No només en el bàsquet sinó en tots els àmbits de la vida. Crec que si ets constant amb una cosa, al final tendeixes a aconseguir-ho. Potser hi haurà vegades que no podràs, però la majoria d’elles t’acostaràs a aconseguir aquell objectiu o aquell propòsit.

Fet per: Ivet Parareda, Martina Orozco, Oriol Viñas i Júlia Rovira

Redactor Junior

El més recent