Anna Arumí: “Segur que podríeu diferenciar aquell alumne que estava motivat al 100% o aquell que es veia que el que explicava no anava amb ell”

63 views

La responsable dels treballs de recerca de psicologia aprofundeix sobre el TDR que han realitzat els estudiants de 2n de batxillerat

Anna Arumí, formada en la carrera de psicologia, és tutora de recerca i professora de psicologia a l’escola Sant Miquel dels Sants de Vic.

Què és per tu el treball de recerca ?

El treball de recerca jo penso que és una part molt important de la vida de l’estudiant perquè és el primer moment en què té l’oportunitat d’investigar i cercar en un àmbit que li agrada.

Per tant, jo penso que és el primer pas que fa més enllà aquest estudiant, perquè realment té l’oportunitat de fer una immersió en el camp on hi té interès.

Quant temps dura el treball de recerca i quines parts té ?

A vosaltres, els estudiants de primer, els tutors ja us han començat a parlar de què és el TDR. Us han donat l’oportunitat d’anar a escoltar com a oients, i ara ja comenceu a pensar pròpiament amb quina és la temàtica. Per tant, ara ja heu iniciat el procés del TDR.

La primer apart del procés acabarà al voltant del març, que és quan vosaltres ja haureu decidit quin serà el vostre treball de recerca. Ho sabreu quan haureu parlat a nivell familiar, amb algun professor, o amb els àmbits que a vosaltres us agraden, i al març ja us fan l’assignació del tutor.

A partir d’aquí comença el que és la investigació. Primer amb una part més teòrica per conèixer el marc amb el que us voleu centrar, i després la part pràctica que s’allargarà fins ben bé setembre/octubre. Després és quan hi ha la primera presentació del treball.

Finalment al desembre hi ha la presentació oral. Per tant, des del març fins al desembre és un procés que aneu seguint en diferents etapes i acaba amb la presentació oral.

Hi ha alguna mena d’orientació per a l’alumne a l’hora de triar el tema del treball ?

Alguns alumnes ja tenen molt clar el que volen fer, perquè ja tenen alguna idea, un interès o ja tenen un àmbit que els agrada més i, per tant, se’ls convida que indaguin en aquest àmbit i que s’hi acabin de centrar.

Sí que és cert que n’hi ha d’altres que no en tenen ni idea. En aquests alumnes sí que se’ls fa dir si hi ha algun àmbit, alguna temàtica, alguna matèria en què hi tinguin interès i després es parla amb el professor. També és veritat que hi ha escrits alguns temaris que poden ajudar a l’alumne que va molt perdut a buscar algun tema que li pugui interessar més. Normalment, qui més qui menys, sempre té un petit desig intern que el fa portar cap a un lloc o cap a un altre.

Com s’assignen els tutors ?

Els tutors s’assignen en referència l’especialitat que té cada tutor. És evident que el treball de física, el millor tutor que el pot portar és el mateix professor de física, que és en Miquel. Si hi ha un treball pròpiament d’economia, seran l’Anna o la Mireia qui se n’encarregaran.

Això és la lògica de la teoria. Però què passa? Que a vegades si és un any on hi ha molta demanda de psicologia i que hi poden haver fins a 12 treballs, com que jo no els puc absorvir tots, necessito algun professor que pugui donar un cop de mà en aquest àmbit.

Experiència amb altres anys en comparació l’actual

Aquest any (amb el tema coronavirus) ha sigut molt diferent en comparació amb els anteriors?

Jo crec que molt. De fet, m’estreno aquest any com a tutora de recerca, ja que sempre havia estat en un tribunal. Ha sigut una estrenada una mica sonada perquè, és clar, heu de pensar que això va començar al març, i al març estàvem confinats a casa. El contacte que vam fer tutor i alumne era totalment online i a través de meets. Això és una mica un inconvenient perquè no es crea una relació molt intensa encara, ja que és una mica fred.

Sí que és veritat que el seu inici va ser totalment online, al principi també és quan més necessiteu connectar-vos per fer preguntes. Aquí a l’escola és un moment anar a buscar el tutor, en canvi fet d’aquesta manera online ho dificultava una mica més. Però sí que el canal de comunicació va ser tan directe com es va poder amb tots els professors, perquè vam facilitar el whatsapp i, d’aquesta manera, era totalment directe.

Quan vam poder tornar al setembre va ser una gran oportunitat per asseure’ns i per poder posar cara viva a aquell alumne que havíem tutoritzat, i per acabar de reconduir el treball per acabar el que faltés.

La presentació ja l’heu vist vosaltres, que és també un gran canvi que hi ha hagut perquè ha sigut a través d’aquestes plataformes com el meet. Tot té coses bones i dolentes, perquè fins i tot les meves noies que van haver de presentar deien: “Mira, almenys no hem tingut cap mena de pressió perquè vèiem l’aula buida”. Sí que veien que al meet es connectava molta gent, però, és clar, canvia molt fer-ho amb una pantalla o fer-ho presencialment. Vull dir que coses bones també ens han passat.

Creus que hi han hagut més dificultats pels alumnes a l’hora de fer el treball ?

Jo penso que en alguns àmbits potser sí i en alguns àmbits potser no. Perquè alguns àmbits no? Comencem per aquí. Com que hem estat confinats i com que no tenien tantes distraccions, ja que no podien sortir, tenien molt de temps per dedicar al treball de recerca. El que va ser molt bo és que al març que estàvem absolutament tancats fins gairebé el maig que vam començar a sortir, vam produir moltíssim: recerca, començar a redactar…

Va ser un salt molt important en aquest àmbit perquè sinó, d’entrada heu de pensar que en aquest temps, vosaltres mateixos al març, heu d’estar aquí cada dia; venir a l’escola. Si podeu, evidentment quedareu… Per tant, no disposareu de tant temps com ells. Per tant, alguna cosa bona que han tingut ha estat que aquestes hores que han estat confinats les han aprofitat per produir el treball de recerca.

Coses dolentes? Evidentment també n’hi ha. Alguns treballs de recerca no s’han pogut portar a terme com volien els mateixos alumnes, perquè potser la part pràctica no l’han pogut acabar de desenvolupar com ells volien, perquè no han pogut fer pràctiques en una escola, o el que hagi sigut també ha acabat condicionant.

Concretament, creus que els ha dificultat en la part pràctica del treball?

Sí, jo crec que aquesta és la part que n’ha sortit més perjudicada, perquè com he dit abans, molts alumnes no l’han pogut desenvolupar com ells volien. Sobretot si havien de fer pràctiques en algun centre.

Com recomanes organitzar-se a l’hora de fer el treball ?

Mira, jo des d’un primer moment va ser el que els hi vaig dir, que tot el que puguem fer al principi no ho deixarem pel final. Encara que no ens doni la sensació si que disposem de molt temps, però és que hi ha molta feina a fer.

Llavors hem de marcar objectius a curt termini que es puguin anar satisfent, i aquests objectius sí que és bo que els puguem anar marcant amb el tutor de recerca.

Setmana rere setmana hi ha d’haver un objectiu. En els que no puguis arribar hi hauràs d’insistir la setmana següent. Per tant, s’ha de portar molt organitzat i molt estructurat, perquè d’aquesta manera arribem al començament de curs i no s’acumula tota la feina que no s’ha pogut fer, i la qualitat d’un treball que ha sigut madurat i treballat durant aquests vuit mesos, és difícil i diferent que si el fem a correcuita l’últim mes.

Importància de triar un treball que t’interessi

Per què recomanaries triar un tema que t’agrada en comptes de fer un tema fàcil?

Això és molt important. En els temes fàcils no hi ha una motivació interna, hi ha una motivació externa. És fàcil i puc treure informació, l’acabaré ràpid… Però no et satisfarà realment.

En canvi, si tu trobes una cosa que et motiva internament, que és una cosa que tu tens ganes de fer per la raó que sigui, acabarà donant-te aquest benestar que dèiem i estaràs molt motivat per poder donar el millor per tu. Perquè com més descobriràs, més ganes t’aportarà i més coses bones acabaràs descobrint. Si és un tema fàcil, de seguida et passarà l’interès i sense interès, no hi ha una bona recerca.

Es nota quan un alumne té un interès real per el treball de recerca?

Del tot. Tan sols en les exposicions orals que vosaltres ja heu començat a veure, segur que podríeu diferenciar aquell alumne que estava motivat al 100% o aquell que es veia que el que explicava no anava amb ell.

Explicar una cosa en la que tu hi creus i que t’ha agradat i que hi has disfrutat, és molt més fàcil fer-ho que no pas algú que no hi ha disfrutat. Quan comuniquem indirectament també estem traspassant tota aquesta informació, perquè la satisfacció d’haver fet una cosa que ens ha omplert, evidentment no és com una que no ens ha aportat res interessant.

En general, hi ha una bona organització per part dels alumnes a l’hora de fer el treball?

Sí, alguns més que d’altres evidentment. Alguns són més metodològics i alguns no ho són tant. Com més organització tinguis, passa el mateix amb l’estudiant. Aquell estudiant que s’organitza, que es fa les graelles, que es fa les taules, que estudia quan falta una setmana… I aquell que ho deixa per l’últim dia.

Evidentment, el que ho deixa per l’últim dia, li pot anar bé l’examen, però el nivell d’estrès que ha tingut, no té res a veure amb aquell que ho ha preparat amb tant de temps. Per tant extrapolar-ho i dir que ho porteu tots bé, o que ho porteu tots malament, no. Cadascú té una manera de viure les coses i de portar-ho. Ara com més metòdics sigueu, més bé acaba funcionant.

Pot ser que un treball de recerca ajudi a conscienciar a les persones sobre un fet?

Jo penso que sí, perquè el fet de poder estudiar una cosa que hi ha una utilitat, acabes agafant consciència d’allò que has estudiat i que hi tens un interès. Evidentment, tot el que té una consciència, a més a més del teu camp, acaba tenint un aprenentatge més significatiu. Però en tots els casos, aquest aprenentatge sempre hi és i hi acaba havent una conscienciació en el camp de l’estudi que tu has fet.

Fet per: Martina Orozco, Ivet Parareda i Júlia Rovira

Redactor Junior

El més recent